Cronica
Introducziun
Cun la cronica actuala fa la Banca Raiffeisen Cadi in schenghetg pil giubileum da 100 onns alla clientella ed a sesezza. Ellas scaffettas cotschnas anfleis vus puncts marcants dil svilup digl institut bancar sisum la Surselva, ellas scaffettas beschas entgins eveniments generals dalla historia mundiala e locala ed ellas scaffettas verdas informaziuns dalla historia generala dallas Bancas Raiffeisen.
Ils detagls digl eveniment singul saveis Vus leger cun cliccar sin la scaffetta corrispundenta.
Sche Vus veis informaziuns specialas, documents ni fotografias en connex culla Banca Raiffeisen Cadi saveis Vus tarmetter quellas a nus per cumpletar la cronica.
L'emprema Cassa Raiffeisen en Svizra vegn fundada
Johann Evangelist Traber Il motto da Friedrich Wilhelm Raiffeisen da gidar sesez e sia idea d'organisar ils daners ell'atgna vischnaunca per cuvierer ils basegns pecuniars dil vischin cun dar credits beinponderai, sederasa spert en ulteriurs stadis europès. 1899 vegn l'emprema cassa Raiffeisen en Svizra fundada a Bichelsee ella Turgovia sco «Darlehenskassenverein Bichelsee». Al tgamun dalla cassa ein in plevon, in scolast ed in surcusider.
Igl iniziant ei il teolog Johann Evangelist Traber (1854–1930). El vala era sco piunier da Raiffeisen.allgemein
Igl iniziant ei il teolog Johann Evangelist Traber (1854–1930). El vala era sco piunier da Raiffeisen.
L'Associaziun Svizra dallas cassas Raiffeisen vegn fundada
Emprem directori dall'Associaziun Svizra dallas cassa Raiffeisen. Da seniester; Georg Beck, Johann Evangelist Traber, Leon Brodmann. Sin iniziativa dil teolog Johann Evangelist Traber e digl advocat Georg Beck fundeschan diesch instituts bancars dalla Svizra l'Associaziun Svizra dallas Cassas Raiffeisen. L'associaziun naziunala ha l'incarica principala da segirar l'ulivaziun da finanzas eifer las cassas Raiffeisen.
Las cassas fundaturas ein Bichelsee/TG, Beromünser/LU, Seewen/SZ, Sempach-Neuenkirch/LU, Ettingen/BL, Waldkirch/SG, Niederhelfenschwil/SG, Quarten/SG, Nossadunnaun/Einsiedeln/SZ ed Yberg/SZ. La sedia dall'associaziun sesanfla a Bichelsee, il directori secumpona da Georg Beck, Johann Evangelist Traber e Leon Brodmann.allgemein
Las cassas fundaturas ein Bichelsee/TG, Beromünser/LU, Seewen/SZ, Sempach-Neuenkirch/LU, Ettingen/BL, Waldkirch/SG, Niederhelfenschwil/SG, Quarten/SG, Nossadunnaun/Einsiedeln/SZ ed Yberg/SZ. La sedia dall'associaziun sesanfla a Bichelsee, il directori secumpona da Georg Beck, Johann Evangelist Traber e Leon Brodmann.
Zezras fundescha l'emprema Cassa Raiffeisen el Grischun
L'idea da Raiffeisen vegn pli e pli enconuschenta. Ils da Zezras lain informar igl onn 1910 il teolog Johann Evangelist Traber ch'ei perschuadius che l'idea da Raiffeisen seigi la dretga sligiaziun per mitigar la gronda pupira dalla populazin ora silla tiara.
Malgrad empau sceptica che sefa valer suenter il referat seradunan 15 tochen 20 persunas da tut las classas dalla populaziun e dad omisduas confessiuns cuort sissu per discutar da fundar ina cassa da Raiffeisen a Zezras. Ina cuorta informaziun davart il senn, la finamira e l'organisaziun d'ina cassa d'emprest Raiffeisen tonscha per perschuader tut ils presents da quell'instituziun.
Ina proxima radunonza decida lu definitivamein da fundar il «Darlehensverein Zizers». Igl 1. d'uost 1910 arva la cassa da Zezras sias portas.allgemein
Malgrad empau sceptica che sefa valer suenter il referat seradunan 15 tochen 20 persunas da tut las classas dalla populaziun e dad omisduas confessiuns cuort sissu per discutar da fundar ina cassa da Raiffeisen a Zezras. Ina cuorta informaziun davart il senn, la finamira e l'organisaziun d'ina cassa d'emprest Raiffeisen tonscha per perschuader tut ils presents da quell'instituziun.
Ina proxima radunonza decida lu definitivamein da fundar il «Darlehensverein Zizers». Igl 1. d'uost 1910 arva la cassa da Zezras sias portas.
Refundaziun dalla fabrica da ponn
(Trun - vargau e present, pagina 163) Igl onn 1912 refundeschan Gion Fidel Tuor e Fritz Staudenmann la fabrica da ponn Trun. L'emprema fabrica da ponn a Trun era vegnida fundada gia ils onns 1863–1865. Quella ha denton giu pign success ed ha stuiu serrar las portas mo paucs onns pli tard.
La fabrica da ponn ch'era vegnida fundada igl onn 1912 ha lu giu success ed ei daventada enconuschenta lunsch entuorn. Suenter difficultads duront ils onns 1980 e 1990 sto la fabrica serrar sias portas definitivamein igl onn 2001. (RTR e Trun - vargau e present)welt
La fabrica da ponn ch'era vegnida fundada igl onn 1912 ha lu giu success ed ei daventada enconuschenta lunsch entuorn. Suenter difficultads duront ils onns 1980 e 1990 sto la fabrica serrar sias portas definitivamein igl onn 2001. (RTR e Trun - vargau e present)
La Viafier Retica vegn tochen Mustér
Tren per l'avertura dalla staziun da Mustér. ( Archiv RhB)Ils 30 da fenadur 1912 vegn la lingia dalla Viafier Retica da Glion a Mustér inaugurada. La culminaziun dallas festivitads ei ina fiasta populara a Mustér.
Las lavurs per la lingia da Glion a Mustér entscheivan 1910, siat onns suenter che la lingia da La Punt a Glion era vegnida inaugurada (1903). welt
La «Cassa de spargn ed imprest Trun» vegn fundada
La Gasetta Romontscha dils 13 da fevrer 1919 rapporta d'ina nova cassa da spargn ella Cadi: «Trun. Las presentas relaziuns socialas cun l'imposanta concentraziun dil capital pretendan la reuniun dil stan puril e stan dils luvrers sin tuts pusseivels territoris. Forza unida ei el cass da prestar bia. [...] Perquei han ils comites dellas uniuns 'populara' e 'cristian-sociala' de Trun instradau la creaziun d'ina tala cassa [Raiffeisen!] en nossa vischnaunca. Per tal motiv vegn teniu ina redunonza domengia prox., ils 16 d.q., suenter miezdi en casa de scola a Trun.»
Ella Gasetta Romontscha dils 20 da fevrer 1919 ei lu scret: «Trun. [...] La redunonza della domengia vargada [ei] vegnida sclarida si en maniera, ch'ins ha votau unanimamein per la fundaziun de tal institut [Raiffeisen]. En prinicpi ei la cassa acceptada ed in comite de 5 umens ei incaricaus de preparar las statutas, rimnar ils commembers e convocar la proxima redunonza.» Dr. iur Giusep Desax, secretari guvernativ a Cuera, translatescha ils statuts en romontsch. Quels statuts surveschan silsuenter sco muster allas cassas romontschas che vegnan fundadas ils onns che suondan
Cuort e cumpact
radunonza da fundaziun: 13 da fenadur 1919
iniziants: sur Rest Giusep Caminada, Gion Giusep Huonder, Giusep Decurtins-Pajarola, Felice Job-Agosti, Andreas Schwarz, Giachen Giusep Decurtins e Lorenz Job
commembers: 56
cussegl d'administraziun:
president: Gion Giusep Huonder (Jos. Huonder)
vicepresident: Felice Job-Agosti
actuar: Giusep Decurtins (Jos. Decurtins)
cussegl da survigilonza:
(tschun commembers tochen 1937, dapi lu treis)
president: Andreas Schwarz
actuar: Giachen Giusep Decurtins commembers: Fidel Tuor, Gion Mudest Demund e Giusep Tomaschett-Pajarola
cassier: Lorenz Job
La cassa vegn aviarta igl emprem d'uost 1919 en casa dil cassier.
Ella Gasetta Romontscha dils 20 da fevrer 1919 ei lu scret: «Trun. [...] La redunonza della domengia vargada [ei] vegnida sclarida si en maniera, ch'ins ha votau unanimamein per la fundaziun de tal institut [Raiffeisen]. En prinicpi ei la cassa acceptada ed in comite de 5 umens ei incaricaus de preparar las statutas, rimnar ils commembers e convocar la proxima redunonza.» Dr. iur Giusep Desax, secretari guvernativ a Cuera, translatescha ils statuts en romontsch. Quels statuts surveschan silsuenter sco muster allas cassas romontschas che vegnan fundadas ils onns che suondan
Cuort e cumpact
radunonza da fundaziun: 13 da fenadur 1919
iniziants: sur Rest Giusep Caminada, Gion Giusep Huonder, Giusep Decurtins-Pajarola, Felice Job-Agosti, Andreas Schwarz, Giachen Giusep Decurtins e Lorenz Job
commembers: 56
cussegl d'administraziun:
president: Gion Giusep Huonder (Jos. Huonder)
vicepresident: Felice Job-Agosti
actuar: Giusep Decurtins (Jos. Decurtins)
cussegl da survigilonza:
(tschun commembers tochen 1937, dapi lu treis)
president: Andreas Schwarz
actuar: Giachen Giusep Decurtins commembers: Fidel Tuor, Gion Mudest Demund e Giusep Tomaschett-Pajarola
cassier: Lorenz Job
La cassa vegn aviarta igl emprem d'uost 1919 en casa dil cassier.
Sur Tumaisch Giusep Berther edescha la broschura: «La cassa de Raiffeisen. Ina quorta instrucziun per il pievel romontsch»
Frontispezi dalla broschura da sur Tumaisch Giusep Berther
Il motto da veta da sur Berther ei «ura e lavura, seigies spargnus e viva cun mesira». El s'engascha per sustener la glieud, seigi quei sco promotur dall'agricultura, dalla pomicultura e dall'apicultura, denton era sco cussegliader per damondas da finanzas. Sur Tumaisch Giusep Berther ei in adherent dall'idea da Raiffeisen, quei muossa era sia broschura «La cassa de Raiffeisen. Ina quorta instrucziun per il pievel romontsch» ch'el edescha 1921.
Premi Nobel per Albert Einstein
Renum mundial contonscha il fisicher svizzer-american da derivonza tudestga Albert Einstein cun sia teoria dalla relativadad. 1905 publichescha el sia lavur «Zur Elektrodynamik bewegter Körper». Il cuntegn da quella lavur vala oz sco teoria dalla relativadad speciala.
1921 retscheiva Einstein il premi Nobel per ses merets per la fisica teoretica – surtut per scuvierer las leschas digl effect fotoelectric. welt
Fundaziun dalla «Cassa de Raiffeisen Mustér»
Ella sessiun dil cussegl «dell'uniun purila de Mustér» dils 17 da december 1922 propona Gion Giusep Lutz da studegiar la damonda d'ina «cassa de spargn sistem Raiffeisen» per Mustér. Sustegn survegn el da mistral Victor Sialm e da scolast Felix Bigliel. Ils treis umens sevolvan a sur plevon Tumaisch Giusep Berther (1853–1931) a Platta. Ils 21 da mars 1923 referescha sur Tumaisch Giusep Berther, il grond piunier dalla «idea Raiffeisen» en Surselva, davart il sistem dallas cassas Raiffeisen. Ils 21 d'october 1923 vegn la «Cassa de Raiffeisen Mustér» fundada.
Il mistral Victor Sialm tgamuna la radunonza da fundaziun. Sur canoni dr. Carli Fry, il president dall'uniun purila, meina il protocol. Avon che vegnir allas elecziuns vegnan ils statuts dalla «Cassa de Raiffeisen de Trun» discutai. Pervia dil pign diember da commembers decida la radunonza d'eleger mo «3 commembers ella direcziun enstagl dils 5 proponi dil secretariat central.»
La radunonza approbescha il regulativ da fatschentas dalla cassa centrala sco regulativ provisoric e fixescha igl import da participaziun vid la fatschenta per il singul commember cun 100 francs, l'entrada cun 5 francs e la cauziun dil cassier cun 5000 francs.
L'emprema radunonza generala ha lu liug ils 30 da mars 1924. Il quen da 1923 (digl emprem onn da fatschenta) siara cun in gudogn schuber da 12.41 francs, la summa da bilanza munta a 16'750 francs.
Cuort e cumpact
radunonza da fundaziun: 21 d'october 1923
iniziants: Gion Giusep Lutz, mistral V. Sialm e Felix Bigliel
liug: Hotel della Cruna, Mustér
commembers: 21
cussegl d'administraziun:
president: Baseli Giger sen.
vicepresident: Gion Antoni Durschei
actuar: Ludivic Huonder
cussegl da survigilonza:
president: Placi Durschei-Sialm
vicepresident: Carli Manetsch
actuar: Sep Antoni Monn
cassier: Conradin de Castelberg
Il local da fatschenta vegn endrizzaus ella casa dil cassier amiez il vitg. Il datum dall'avertura ei buca enconuschents.
Il mistral Victor Sialm tgamuna la radunonza da fundaziun. Sur canoni dr. Carli Fry, il president dall'uniun purila, meina il protocol. Avon che vegnir allas elecziuns vegnan ils statuts dalla «Cassa de Raiffeisen de Trun» discutai. Pervia dil pign diember da commembers decida la radunonza d'eleger mo «3 commembers ella direcziun enstagl dils 5 proponi dil secretariat central.»
La radunonza approbescha il regulativ da fatschentas dalla cassa centrala sco regulativ provisoric e fixescha igl import da participaziun vid la fatschenta per il singul commember cun 100 francs, l'entrada cun 5 francs e la cauziun dil cassier cun 5000 francs.
L'emprema radunonza generala ha lu liug ils 30 da mars 1924. Il quen da 1923 (digl emprem onn da fatschenta) siara cun in gudogn schuber da 12.41 francs, la summa da bilanza munta a 16'750 francs.
Cuort e cumpact
radunonza da fundaziun: 21 d'october 1923
iniziants: Gion Giusep Lutz, mistral V. Sialm e Felix Bigliel
liug: Hotel della Cruna, Mustér
commembers: 21
cussegl d'administraziun:
president: Baseli Giger sen.
vicepresident: Gion Antoni Durschei
actuar: Ludivic Huonder
cussegl da survigilonza:
president: Placi Durschei-Sialm
vicepresident: Carli Manetsch
actuar: Sep Antoni Monn
cassier: Conradin de Castelberg
Il local da fatschenta vegn endrizzaus ella casa dil cassier amiez il vitg. Il datum dall'avertura ei buca enconuschents.
Igl automobil astga carrar definitivamein sin tut las vias grischunas
(Museum retic Cuera)
Duront l'emprema uiara mundiala carreschan lu camiuns dil militar ed autos da posta sillas vias grischunas.
1918 vegn il scamond sluccaus. La Gasetta Romontscha dils 4 da fenadur 1918 scriva: «Automobil: Sin fundament dil conclus dil davos cussegl grond ha il cussegl federal culs 4 d.q. dau la competenza a nossa regenza, de lubir en nies cantun il diever d'automobils en cass, nua ch'ei setractescha de proveder la tiara cun victualias, lenna, cotgla, turba ed auters artechels necessaris de diever. A vista della munconza de cavals san ins aunc capir quei.»
1923 decida il suveran grischun all'urna da schar carrar autos naven dil cunfin dil cantun Sogn Gagl sur Cuera, Lai, il Pass dil Gelgia ell'Engiadina e vinavon sur il Malögia ella Bregaglia. Era Tavau daventa accessibels cugl auto.
Culla 10avla votaziun dapi 1900 dat il suveran liber igl onn 1925 tut las vias grischunas pigl automobil.
(*ord «die verweigerte Automobilität: das Bündner Autoverbot 1900-1925» da Jürg Simonett)
La Cassa Raiffeisen Mustér registrescha in record e tegn aviert il spurtegl era la dumengia
La summa da bilanza dalla Cassa Raiffeisen Mustér survarga 100'000 francs. Sur Carli Fry propona da schar serrau la cassa las dumengias. La radunonza concluda denton da tener aviert quella la dumengia duront in temps limitau, conform al giavisch dil cassier, q.v.d. igl avonmiezdi avon e suenter messa ed il suentermiezdi las dudisch tochen las duas.
5 francs tscheins per la quota da fatschenta dalla Cassa Raiffeisen Mustér
Sin fundament dalla decisiun dalla radunonza reparta il cassier in utschi d'argien (5 francs) a scadin commember. Quei ei il tscheins per la quota da fatschenta - aschi da dir per la participaziun dil singul commember alla Raiffeisen.
Il gudogn schuber munta a 666 francs, las reservas a 1'921 francs.
Radunonza generala extraordinaria dalla Cassa Raiffeisen Mustér
Suenter la mort dil president Baseli Giger sen. elegia la radunonza generala extraordinaria dalla Cassa Raiffeisen Mustér Baseli Giger-Columberg sco niev president dil cussegl d'administraziun.
Venderdis ner e crisa economica mundiala
La gievgia, ils 24 d'october 1929 avonmiezdi, dat ei panica senza gronds preavis alla Wall Street a New York. Suenter venditas massivas van ils cuors dallas aczias a val. Mintgin vul ver naven ses tetels. Igl index dil Dow Jones sesbassa per endisch pertschien; enteifer duas uras sereducescha la valeta dallas interpresas americanas notadas alla buorsa per 11 milliardas dollars. Entras la differenza da temps arriva la novitad dil 'crash' alla buorsa da New York pér il venderdis, ils 25 d'october 1929 ell'Europa e caschuna in «venderdis ner» en tut las buorsas europeas.
Suenter suonda ina greva crisa dall'economia mundiala cun gronda disoccupaziun e pupira. welt
La Cassa Raiffeisen Mustér vul ch'ils affons spargnien
La Cassa Raiffeisen Mustér sa buca conceder credits
Muort munconza da daners conceda la Cassa Raiffeisen Mustér buca emprests. Ella ha in deivet da 33'000 francs tier la cassa centrala e quella recamonda da buca conceder credits tochen ch’ils agens deivets ein pagai e la banca dispona d’agens mieds. Igl appel als commembers: «Scadin duess prender a pèz: Ils daners en vischnaunca s'audan en vischnaunca.» E scadin affon duessi posseder in libret da spargn.
Diesch cassas fundeschan l'uniun regiunala dallas cassas da Raiffeisen Grischunas: Mustér e Trun ein era dalla partida
Extract dil protocol da fundaziun. Sin invit dall'Associaziun svizra dallas cassas Raiffeisen s'entaupan ils representants dallas cassas dad Ausserheinzenberg (Mantogna dadora), Cazas, Mustér, Igis (Eigias), Münster (Müstair), Ponte-Campovasto-Madulein (oz Engiadina-Val Müstair), Schiers (Aschera), Tarasp, Truns (Trun) e Zizers (Zezras) igl emprem da zercladur 1935 egl Hotel Weiss Kreuz a Cuera. Ils representants da tut las diesch cassas ein promts da fundar igl «Unterverband der bündnerischen Raiffeisenkassen» e da daventar commembers dall'uniun grischuna. Igl intent da quell'uniun ei da promover e puntuar la preschientscha dallas cassas Raiffeisen ella regiun. Ulteriuras incumbensas da quella ei da representar las cassas Raiffeisen tier l'uniun svizra, tier las instanzas publicas e tier las instanzas dallas bancas. Sco emprem president vegn Martin Walkmeister, scolast al Plantahof e president dalla cassa d'emprest Eigias, elegius.
Per finanziar l'uniun vegn fixau ina contribuziun da basa da 5 francs ed in supplement da mintgamai 1 franc per 100'000 francs summa da bilanza. Da quei resultan las suandontas contribuziuns (ord il protocol da fundaziun):
allgemein
| Ausserheinzenberg (Mantogna dadora) | 8 francs |
| Cazas | 0 francs |
| Mustér | 9 francs |
| Igis (Eigias) | 8 francs |
| Münster (Müstair) | 12 francs |
| Ponte-Campovasto-Madulein | 6 francs |
| Schiers (Aschera) | 14 francs |
| Tarasp | 0 francs |
| Truns (Trun) | 15 francs |
| Zizers (Zezras) | 11 francs |
| Total | 83 francs |
Il romontsch daventa lungatg naziunal
Cun 574'991 gie e 52'827 na acceptan ils votants svizzers il conclus federal per la revisiun dils artechels 107 e 116 dalla constituziun federala (renconuschientscha dil retoromontsch sco lungatg naziunal). El Grischun dian 21'626 votants gie e 1'697 na. Aschia ei il romontsch dapi ils 29 d'avrel 1938 lungatg naziunal dalla Svizra. welt
Entschatta dalla secunda uiara mundiala
Igl 1. da settember 1939 attacca Adolf Hitler la Pologna senza ina declaraziun d'uiara. La secund'uiara mundiala entscheiva e sis onns pli tard, ils 8 da matg 1945, eis ella a fin. 60 milliuns persunas mieran.
La capitulaziun senza cundiziuns dall'armada tudestga e la pasch meinan denter auter alla fundaziun dalla Organisaziun dallas Naziuns Unidas (ONU/UNO). welt
A Surrein vegn ei era fundau ina cassa d'imprest
Da 1885–1908 pastorescha il plevon sur Tumaisch Giusep Berther a Surrein. Duront quei temps instruescha el ils purs da meglierar lur praus, da plantar pumera e da trer aviuls. Era vul el fundar ina banca dil vitg. Igl emprem ei igl interess persuenter gronds «ad ina emprema radunonza d'informaziun ein ils da Surrein vegni en retschas serradas.» Cura ch'ils da Surrein audan ch'ins stoppi dar ina garanzia persunala per la banca survegnan els freid ils peis. Ad ina secunda radunonza ch'ei previda per la fundaziun cumpara quasi negin. Entgins onns pli tard banduna sur Berther la pleiv e 1940 ein ils da Surrein lu para madirs per fundar la banca dil vitg. (tenor Gion Deplazes en la Gasetta Grischuna (BZ) dils 22-08-1985).
Cuort e cumpact
radunonza da fundaziun: 25 da mars 1940
iniziant: Sur Placi Deplazes (Il comité d'iniziativa secumpona da Sep Modest Candinas e Giuli Schlanser)
commembers: 33
cussegl d'administraziun:
president: Giachen Giusep Tgetgel
vicepresident: Mathias Cadruvi
actuar: Giuli Schlanser
cussegl da survigilonza:
president: Placi Caplazi
president d'honur: sur canoni Placi Sigisbert Deplazes
vicepresident: Gion Battesta Deplazes-Lombriser
actuar: Willibald Schmid
cassier: Sep Modest Candinas
La cassa vegn aviarta ils 5 d'avrel 1940.
Cuort e cumpact
radunonza da fundaziun: 25 da mars 1940
iniziant: Sur Placi Deplazes (Il comité d'iniziativa secumpona da Sep Modest Candinas e Giuli Schlanser)
commembers: 33
cussegl d'administraziun:
president: Giachen Giusep Tgetgel
vicepresident: Mathias Cadruvi
actuar: Giuli Schlanser
cussegl da survigilonza:
president: Placi Caplazi
president d'honur: sur canoni Placi Sigisbert Deplazes
vicepresident: Gion Battesta Deplazes-Lombriser
actuar: Willibald Schmid
cassier: Sep Modest Candinas
La cassa vegn aviarta ils 5 d'avrel 1940.
Fundaziun dalla «Cassa de spargn Raiffeisen, Tujetsch»
Ils 2 da fevrer 1944 seraduna il comité d'iniziativa per fundar la «cassa de spargn Raiffeisen, Tujetsch». Quei ein Vigeli Beer, Giachen Fidel Cavegn, Battesta Soliva-Cavegn, Gaudenz Cavegn, Alfons Berther. «Ei vegn priu investa dallas annunzias per la fundaziun dalla cassa e discussiunau e ponderau igl intent ed il decuors dalla cassa», san ins leger el protocol da quella radunonza. Damai ch'ei dat buca annunzias avunda che corrispundan al «paragraf de solidaritad» vegn ei dau temps aunc ina gada ad interessents novs da s'annunziar tochen ils 14 da fevrer 1944.
Ils 13 da fevrer s'entaupan ils iniziants ad ina secunda radunonza. 43 persunas ein s'annunziadas. Quei tonscha per fundar la cassa.
La radunonza da fundaziun ha liug ils 20 da fever 1944. Cunquei ch'il temps dalla radunonza ei s'avanzaus vegnan mo il president dil cussegl d'administraziun e quel dil cussegl da survigilonza elegi. Las ulteriuras elecziuns han liug a caschun dalla radunonza generala dils 27 da fevrer 1944.
Cuort e cumpact
radunonza da fundaziun: 20 da fevrer 1944
iniziants: mira sura
liug: pli probabel ella casa communala
commembers: 60
cussegl d'administraziun:
elegius ils 20-2-1944:
president: mistral Vigeli Berther
elegi ils 27-2-1944:
vicepresident: Hans Giachen Decurtins
actuar: Theofil Schmid
assessurs: Battesta Soliva-Cavegn e Giachen Fidel Cavegn
cussegl da survigilonza:
elegius ils 20-2-1944:
president: Baseli Berther
elegi ils 27-2-1944:
vicepresident: Alfons Berther
actuar: Baseli Huonder
cassier: Gaudenz Cavegn-Flepp
La cassa vegn aviarta igl 1. da mars 1944 en casa dil cassier sin plaz Cadruvi.
Ils 13 da fevrer s'entaupan ils iniziants ad ina secunda radunonza. 43 persunas ein s'annunziadas. Quei tonscha per fundar la cassa.
La radunonza da fundaziun ha liug ils 20 da fever 1944. Cunquei ch'il temps dalla radunonza ei s'avanzaus vegnan mo il president dil cussegl d'administraziun e quel dil cussegl da survigilonza elegi. Las ulteriuras elecziuns han liug a caschun dalla radunonza generala dils 27 da fevrer 1944.
Cuort e cumpact
radunonza da fundaziun: 20 da fevrer 1944
iniziants: mira sura
liug: pli probabel ella casa communala
commembers: 60
cussegl d'administraziun:
elegius ils 20-2-1944:
president: mistral Vigeli Berther
elegi ils 27-2-1944:
vicepresident: Hans Giachen Decurtins
actuar: Theofil Schmid
assessurs: Battesta Soliva-Cavegn e Giachen Fidel Cavegn
cussegl da survigilonza:
elegius ils 20-2-1944:
president: Baseli Berther
elegi ils 27-2-1944:
vicepresident: Alfons Berther
actuar: Baseli Huonder
cassier: Gaudenz Cavegn-Flepp
La cassa vegn aviarta igl 1. da mars 1944 en casa dil cassier sin plaz Cadruvi.
La Cassa Raiffeisen Trun festivescha il giubileum da 25 onns
Front dalla broschura da giubileum. La Gasetta Romontscha dils 24 da fevrer 1944 informescha: «La sonda avon 8 dis ha nossa banca locala salvau sia radunonza generala ordinaria. […] Quest onn secumpleneschan ils 25 onns d'existenza della cassa de spargn ed imprest a Trun. Igl ei prevediu ina sempla festivitad giubilara duront igl onn - sche nos temps burasclus quei lubeschan.» Schebein quellas festivitads han lu era giu liug ei buca stau d'eruir. La broschura da 75 onns Banca Raiffeisen Trun relata sulettamein dalla radunonza da 1944: «En digna mo surprendenta moda han ins festivau ils emprems 25 onns d'existenza. Avon miezdi zacu ein ils commembers serimnai leu en caplutta da s. Onna tier in survetsch divin d'engraziament. […] En in sempel til ei il pievel da fiasta ed envidai lu serendi en sala de scola per tener leu la radunonza da giubileum. Il refrestg, ni forsa era gentar ei vegnius survius silsuenter en differentas localitads dil vitg. Per dar empau tempra festiva han la societad da musica, il chor viril de Trun ed il chor viril de Zignau cooperau.»
Cefras indicativas l’entschatta digl onn
Cefras indicativas l’entschatta digl onn
| commembers | 234 |
| bilanza | 2'340'747 |
| reservas | 84'253 |
| deposits sin carnets da spargn | (827 librets) 1'150'896 |
| obligaziuns | 943'500 |
| emprests | 1'911'568 |
La summa da bilanza dalla Cassa Raiffeisen Mustér survarga 1 milliun francs
21 onns suenter la fundaziun survarga la summa da bilanza dalla Cassa Raiffeisen Mustér 1 milliun francs. A scadin present alla radunonza generala vegn pagau in glas vin.
Fundaziun dalla «Cassa de spargn ed imprest Sumvitg»
Avon che fundar la «Cassa de spargn ed imprest Sumvitg» dat ei ina radunonza d'informaziun. Tenor il cronist dalla broschura pil giubileum da 50 onns Banca Raiffeisen Sumvitg dat ei discussiuns extendidas. Denter auter vegn ei dumandau sch'ei fussi buca pli cunvegnent da far ina cassa per l'entira pleiv che mingamai ina per Sumvitg ed ina per Cumpadials. «En in appel fervent cusseglia il referent [mistral Gieri Vincenz da Trun!] da sche zaco pusseivel fundar ina cassa communabla, autramein detti ei duas bancas pintgas, memia grondas per murir e memia pintgas per viver.» Tier la centrala a Sogn Gagl regia da lezzas uras l'idea che mintga cuminonza, sch'ella seigi aunc aschi pintga, sappi far funcziunar ina cooperativa «raiffeisenista, ina filsofia diametrala a quella d'ozildi. Ils vischins da Cumpadials laian captivar da quell'idea» e decidan da fundar in'atgna cassa per lur vischnaunca. Aschia fundeschan era ils da Sumvitg persuls ina cassa da spargn ed emprest – dil reminent il medem di sco quels da Cumpadials.
Cuort e cumpact
radunonza da fundaziun: 22 d'avrel 1945
commembers: 24
iniziants: Isidor Duff, Augustin Gienal ed auters
cussegl d'administraziun:
president: Augustin Gienal
vicepresident: Giachen Giusep Wolf
actuar: Hermann Bearth
cussegl da survigilonza:
president: Tumaisch (Thomas) Schmid
vicepresident: Benedetg Candinas
actuar: Gion Battesta Cajacob
cassier: Isidor Duff
La cassa vegn aviarta ils 15 da matg 1945.
Cuort e cumpact
radunonza da fundaziun: 22 d'avrel 1945
commembers: 24
iniziants: Isidor Duff, Augustin Gienal ed auters
cussegl d'administraziun:
president: Augustin Gienal
vicepresident: Giachen Giusep Wolf
actuar: Hermann Bearth
cussegl da survigilonza:
president: Tumaisch (Thomas) Schmid
vicepresident: Benedetg Candinas
actuar: Gion Battesta Cajacob
cassier: Isidor Duff
La cassa vegn aviarta ils 15 da matg 1945.
Fundaziun dalla «Cassa de spargn ed emprest Cumpadials»
«Suenter in clar sclariment e libra discussiun ein 29 vischins da Compadials stai unanimamein perina da fundar ina cassa de spargn ed emprest», san ins leger el protocol da fundaziun dils 22 d'avrel 1945. Ils statuts ein vegni approbai senza pli bia midadas. «Ils daners d'entrada ein fixai a 5 francs per commember e la participaziun vid la fatschenta a 100 francs l'in.»
Cuort e cumpact
radunonza da fundaziun: 22 d'avrel 1945
commembers: 29
cussegl d'administraziun:
president: Gion Battesta Degonda
vicepresident: Sep Antoni Monn
actuar: Placi Degonda
assessurs: Christian Mathiuet e Fidel Cavelti
cussegl da survigilonza:
president: Giusep Mathiuet
vicepresident: Gion Rudolf Cavelti
actuar: Gion Battesta Mathiuet
cassier: Giachen Giusep Degonda
local: stiva sper il local d'ustria ella Pensiun Degonda
intschess dalla banca: cirquit da posta Cumpadials cun Pardomat dado.
La cassa vegn aviarta igl 1. da matg 1945.
Cuort e cumpact
radunonza da fundaziun: 22 d'avrel 1945
commembers: 29
cussegl d'administraziun:
president: Gion Battesta Degonda
vicepresident: Sep Antoni Monn
actuar: Placi Degonda
assessurs: Christian Mathiuet e Fidel Cavelti
cussegl da survigilonza:
president: Giusep Mathiuet
vicepresident: Gion Rudolf Cavelti
actuar: Gion Battesta Mathiuet
cassier: Giachen Giusep Degonda
local: stiva sper il local d'ustria ella Pensiun Degonda
intschess dalla banca: cirquit da posta Cumpadials cun Pardomat dado.
La cassa vegn aviarta igl 1. da matg 1945.
Fundaziun dalla «Cassa d'emprest Medel/Lucmagn»
“Suenter instrucziun e discussiun han 50 commembers concludiu de fundar ina Cassa d’emprest Medel-Lucmagn”. Quei san ins leger el protocol da fundaziun dalla Cassa d'emprest Medel/Lucmagn dils 30 da mars 1947 a Curaglia. Statuts e reglaments vegnan acceptai e la cassa "pren sia entschatta culs 15 d'avrel 1947” cul cassier Gion Fidel Pally da Curaglia. Avon la radunonza da fundaziun ha ina radunonza d'orientaziun giu liug miez mars a Medel.
Cuort e cumpact
radunonza da fundaziun: 30 da mars 1947
iniziants: Alexander Venzin, Gion Fidel Pally e Giusep Lutz (cumissiun pauperila)
liug: casa da scola Curaglia
commembers: 50
cussegl d'administraziun:
president: Giusep Lutz
vicepresident: Martin Bearth
actuar: Alexander Venzin
cussegl da survigilonza:
president: Hermann Lutz
vicepresident: Gion Battesta Lutz
actuar: Martin Lutz-Monn
cassier: Gion Fidel Pally
La cassa vegn aviarta ils 15 d'avrel 1947.
Cuort e cumpact
radunonza da fundaziun: 30 da mars 1947
iniziants: Alexander Venzin, Gion Fidel Pally e Giusep Lutz (cumissiun pauperila)
liug: casa da scola Curaglia
commembers: 50
cussegl d'administraziun:
president: Giusep Lutz
vicepresident: Martin Bearth
actuar: Alexander Venzin
cussegl da survigilonza:
president: Hermann Lutz
vicepresident: Gion Battesta Lutz
actuar: Martin Lutz-Monn
cassier: Gion Fidel Pally
La cassa vegn aviarta ils 15 d'avrel 1947.
L'ovra electrica Russein vegn inaugurada
(Messadi per la votaziun da 2011) La Patvag construescha 1946/47 l'ovra hidraulica Russein cul mir da fermada a Barcuns. Quell'ovra duei furnir energia allas fabricas da dr. Werner Oswald a Domat. La fabrica da dr. Werner Oswald producescha carburont orda restonzas da lenna indigena.
2011 fan il cantun Grischun e las vischnauncas da Sumvitg e Mustér diever dil retuorn a tschep avon temps e separticipeschan cun 40 % alla nova societad «Ovra electrica Russein SA» che producescha dacheudenvi l'electricitad.welt
2011 fan il cantun Grischun e las vischnauncas da Sumvitg e Mustér diever dil retuorn a tschep avon temps e separticipeschan cun 40 % alla nova societad «Ovra electrica Russein SA» che producescha dacheudenvi l'electricitad.
La Cassa Raiffeisen Mustér festivescha in giubileum
Ils 18 d'avrel 1948 festivescha la Cassa Raiffeisen Mustér il giubileum da 25 onns ella sala digl «Hotel della Posta». L'emprema part dalla fiasta fuorma la radunonza generala, en la secunda dat ei producziuns da cant e musica, plaids e referats, ina discussiun libra e «refecziun» (puschegn) als commembers.
Cefras indicativas l'entschatta digl onn
Cefras indicativas l'entschatta digl onn
| commembers | 206 |
| bilanza | 1'680'198 |
| emprests | 1'322'668 |
| spargn ed obligaziuns | (747 librets) 1'238’074 |
| reservas | 34'138 |
| gudogn | 7'152 |
Barschament a Selva
Ruinas dil barschament da Selva. (Archiv cultural Tujetsch) In dils gronds incendis el Grischun dat ei igl 1. da zercladur 1949 a Selva sper Tschamut en Tujetsch. Il fiug destruescha 13 casas e donnegescha fermamein la baselgia. Mo cun cletg dat ei neginas unfrendas. Ils habitonts piardan denton gl'entir possess. (RTR) welt
La Cassa Raiffeisen Tujetsch survegn in telefon
Model da 1954 tenor www.swiss-phones.ch. Il cussegl d'administraziun dalla Cassa Raiffeisen Tujetsch decida da schar installar in telefon el biro dil cassier.
Il president dil cussegl d'administraziun dalla Cassa Raiffeisen Mustér miera
Il president Baseli Giger-Columberg miera, el ei staus president dil cussegl d'administraziun duront 27 onns. La radunonza generala elegia Giusep Huonder-Huonder niev president dil cussegl d'administraziun.
Las obligaziuns da cassa survargan 1 milliun francs.
Las obligaziuns da cassa survargan 1 milliun francs.
La Cassa Raiffeisen Trun ha 40 onns
Il rapport annual per 1958 muossa las cefras suandontas:
El rapport annual anfl'ins era ina statistica digl andament dalla cassa ed ina survesta digl effect d'in spargn consequent.
| commembers | 367 |
| bilanza | 10'194'293 |
| emprests | 5'510'694 |
| spargn ed obligaziuns | (1'676 librets) 6'232'827 |
| reserva | 340’829 |
La Raiffeisen Mustér mida cassier e localitads
Il cassier Conradin de Castelberg demissiunescha. El ei staus 37 onns, respectivamein dapi la fundaziun dalla cassa Raiffeisen Mustér, cassier da quella. Successur da Castelberg daventa Gieri Columberg e la cassa mida localitads en la casa dil dentist Victor Huonder visavi la Stiva Grischuna.
Tochen alla midada era la cassa domiciliada ella stiva dil cassier Conradin de Castelberg amiez il vitg.
Tochen alla midada era la cassa domiciliada ella stiva dil cassier Conradin de Castelberg amiez il vitg.
Igl emprem carstgaun el cosmos
Il cosmonaut sovietic Juri Alexejewitsch Gagarin parta ils 12 d'avrel 1961 da Baikonur el Casachstan per circumdar il mund ora el cosmos. Quei sgol cuoza 108 minutas e fa da Gagarin il herox dall'Uniun Sovietica ed ina legenda dall'astronautica.
Otg onns pli tard, ils 21 da fenadur 1969, fa igl astronaut american Neil Armstrong igl emprem pass d'in carstgaun silla glina.welt
Otg onns pli tard, ils 21 da fenadur 1969, fa igl astronaut american Neil Armstrong igl emprem pass d'in carstgaun silla glina.
Renaschientscha dil Bogn Tenigia
(RTR.ch) Igl industrial Ernst-Ludwig Schulz da Frankfurt am Main fundescha la «Tenigerbad AG Mineralheilbad und Klimastation Somvixertal». El lai scarpar giu la dependenza digl hotel existent per schar construir in niev hotel cun 150 letgs e treis bogns, in da quels ordaviert. 1974 vegn igl hotel che ha custau 15 milliuns francs aviarts, 1977 siara el puspei sias portas.
2023 dat ei ina ulteriura renaschientscha dil Bogn Tenigia. La «Tenigerbad Gruppa Chur AG» surpren las aczias dalla Bogn Tenigia SA e preveda dad arver la primavera 2024 ina part digl hotel. Sper dar la pusseivladad ad in e scadin da far vacanzas duei igl hotel era star a disposiziun a persunas cun handicap. welt
Attentat sin John F. Kennedy
Ils 22 da november 1963 sieta, pli probabel, Lee Harvey Oswald a Dallas sil 35avel president dils Stadis Uni dall'America, John F. Kennedy. Il president miera e quei attentat polarisescha. Ina maioritad dils Americans ei dil meini che Kennedy seigi in'unfrenda d'in cumplot, auters creian che Oswald hagi agiu sulet. welt
Las quotas da fatschenta dallas cassas Raiffeisen vegnan adattadas, denton buca senza schischuris
Suenter che l'Uniun Svizra dallas Bancas Raiffeisen ha midau ils statuts ston era las cassas localas far quei. Denter auter preveda la midada d'alzar la quota da fatschenta da 100 sin 200 francs e d'introducir la garanzia solidarica ed illimitada dils commembers per tut las obligaziuns dalla societad. La gronda part dallas bancas localas accepta quella midada da statuts 1965, aschia ch’ils commembers ston aunc pagar suenter 100 francs.
Ils commembers dalla Cassa Raiffeisen Trun ston tractar duas gadas la damonda. 1965 refuseschan els la midada dils statuts (tenor il protocol dalla radunonza generala ei il representant da S. Gagl che ha referiu davart las midadas «surstaus dil resultat»). La radunonza generala dils 20 da mars 1966 revegn alla damonda da midar ils statuts. Tenor protocol fa il president Gustav Rothmund attent ils presents che la cassa da Trun seigi «la suletta cassa ch'hagi buca fatg la midada ed el vesa ch'ei seigi strusch pusseivel da buca far quei.» Ei dat danovamein discussiuns ed ei semuossa che surtut la damonda dalla «garanzia solidarica ed illimitada» fa mal il venter als presents. La finala acceptan era ils commembers dalla Cassa Raiffeisen Trun la midada dils statuts cun 89 encunter 2 vuschs e 26 abstenziuns.
Ils commembers dalla Cassa Raiffeisen Trun ston tractar duas gadas la damonda. 1965 refuseschan els la midada dils statuts (tenor il protocol dalla radunonza generala ei il representant da S. Gagl che ha referiu davart las midadas «surstaus dil resultat»). La radunonza generala dils 20 da mars 1966 revegn alla damonda da midar ils statuts. Tenor protocol fa il president Gustav Rothmund attent ils presents che la cassa da Trun seigi «la suletta cassa ch'hagi buca fatg la midada ed el vesa ch'ei seigi strusch pusseivel da buca far quei.» Ei dat danovamein discussiuns ed ei semuossa che surtut la damonda dalla «garanzia solidarica ed illimitada» fa mal il venter als presents. La finala acceptan era ils commembers dalla Cassa Raiffeisen Trun la midada dils statuts cun 89 encunter 2 vuschs e 26 abstenziuns.
Il bancomat vegn inventaus
Il zercladur 1967 installescha la Barclays Bank igl emprem bancomat insumma ad Enfield el nord da Londra. Inventau quel ha il Scott John Shepherd-Barron. Igl 1. da november 1967 vegn igl emprem bancomat installaus en Svizra sco project da pilot. Il bancomat possibilitescha da retrer tochen 200 francs alla gada, e quei da di e da notg. Quell'installaziun d'in bancomat alla via dalla staziun a Turitg secumprova, aschia ch'ei vegn montau definitivamen bancomats naven digl avrel 1968 en Svizra. welt
Il tunnel dil San Bernardino vegn surdaus al traffic
Il cusseglier federal Hans-Peter Tschudi "arva" il tunnel dil San Bernardino. (Archiv uffeci da construziun bassa dil Grischun)
La Cassa Raiffeisen Mustér noda records
Schibein la summa da bilanza sco era ils emprests survargan per l'emprema gada 10 milliuns francs. La summa da bilanza munta a 10'364'772 francs e quella d'emprests a 10'203'886 francs.
Fin dalla “Primavera da Prag”
(https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Alekseev_alexander_4.jpg) La notg dils 20 sils 21 d'uost 1968 penetreschan truppas da plirs stadis dil Patg da Varsovia/Warschau (Uniun Sovietica, Bulgaria, Ungaria e Pologna) ella republica socialista tschecoslovaca. Quella invasiun fa ina fin allas emprovas da reformar il socialissem ella Tschecoslovachia e da dar dapli libertad alla populaziun ed als mieds da massa. welt
La construcziun da treis lags da fermada sisum la Surselva ei a fin
Curnera. Survesta dils luvratoris. (Archiv ORA, Tavanasa)
La Cassa Raiffeisen Tujetsch festivescha il giubileum da 25 onns
Inserat ord la broschura da giubileum. La fiasta pil giubileum da 25 onns dalla Cassa Raiffeisen Tujetsch ha liug egl Hotel Oberalp a Sedrun. Igl emprem vegn ei teniu la radunonza generala, silsuenter dat ei honoraziuns ed allocuziuns festivas. Ella Gasetta Romontscha dils 8 d’avrel 1969 san ins leger denter auter: «En num dalla suprastonza communala drezza Christian Cavegn in per plaids alla radunonza. […] Il medem fa era Giusep Huonder en num dalla cassa da Mustér. [...] El cumpareglia lu las cefras da Tujetsch cun quellas da sia vischnaunca, las qualas ein tschun gadas pli grondas. Gie Mustér ei Mustér! A vista dil svilup en Tujetsch giavischa el alla cassa in success pli accelerau che tochen dacheu.“
Cefras indicativas l'entschatta digl onn
Cefras indicativas l'entschatta digl onn
| commembers | 216 |
| bilanza | 4'134'669 |
| reservas | 108'491 |
| spargn ed obligaziuns | (843 librets) 3'878'654 |
| emprests | 3'308'570 |
La Cassa Raiffeisen Trun festivescha il giubileum da 50 onns
Schatg ord la broschura da giubileum. Pervia dils svaris dils onns 60 tier la cassa Raiffeisen Trun ein las festivitads mudestas. Il cronist dalla broschura “75 onns cassa de spargn ed emprest Trun” scriva: «Sapientivamein ei la festivitad stada lezza ga fetg sempla. Ella ei perquei vegnida commemorada ensemen cun la radunonza generala ordinaria. Ei mava surtut per reactivar las relaziuns e confidonza de pli baul. Ord quei motiv fuva era dr. Edelmann, representant della centrala de s. Gagl presents. El porta salids e selegra che tut ei puspei en uorden. Siu salid en viarva romontscha fa als presents impressiun.»
Cefras indicativas l'entschatta digl onn
Cefras indicativas l'entschatta digl onn
| commembers | 323 |
| bilanza | 8'831'040 |
| reservas | 250'814 |
| emprests | 6'624'427 |
| spargn ed obligaziuns | (1'830 librets) 7'452'124 |
Emprem sgol transatlantic cul Jumbo-Jet
Il schaner 1970 sgola la societad Pan Am cun l'emprema Boeing 747 (Jumbo-Jet) da New York a Londra. Avon ch'il Jumbo-Jet vegni sin fiera era ei fetg car da sgular. Cun ils 450 plazs egl emprem aviun da duas alzadas per sgols a liunga distanza sereduceschan ils prezis. Il sgol sur igl Atlantic vegn aschia pusseivels per quasi mintga famiglia cun entradas medias. Sgular daventa ina fatschenta da massa.
Il schaner 2023 vegn la davosa Boeing 747 furnida, in aviun da transport.welt
Il schaner 2023 vegn la davosa Boeing 747 furnida, in aviun da transport.
L'administraziun dalla Cassa Raiffeisen Mustér vegn modernisada
Per dar damogn alla gronda lavur dil cassier cumpra la cassa ina maschina da contabilitad dalla marca «Logobax» (in sistem cun carta da magnet e da ruosnas) ed ina maschina da dumbrar muneida.
La summa da bilanza survaga 15 milliuns francs.
La summa da bilanza survaga 15 milliuns francs.
Emprema e-mail
Ray Tomlinson (https://commons.wikimedia.org/wiki/File:Ray_Tomlinson.jpg) Il programader american Ray Tomlinson tarmetta l'emprema e-mail sco test a sesez. L'adressa secloma «tomlinson@bbntenexa» senza ina finiziun “.com”, «.org» ni semegliont. Quellas finiziuns vegnan aschuntadas pér pli tard allas adressas dad e-mail. Tomlinson veva implementau il program dad e-mail el sistem dad «ARPANET», il predecessur digl internet. Thomlinson miera igl onn 2016 cun 75 onns. welt
Sisum la Surselva vegni dau gas
Vesta sin la terrassa dil restaurant a Caischavedra. (Pendicularas Mustér)
1970 fundeschan la vischnaunca da Tujetsch, la Runals e Sutgeras Sedrun/Rueras SA e l'Uniun da cura e traffic Tujetsch ina societad per realisar in bogn cuvretg. Ellas daventan acziunarias principalas dalla nova societad. Il captial d'aczias munta a 600'000 francs.
L'avertura dil bogn ha liug il december 1971 suenter in temps da construcziun da circa in onn e miez. Ei vegn investiu 1.7 milliuns francs.
Il bogn ha era consequenzas per la corporaziun «Aua Cristalla», sco quei ch'igl ei da leger ella historia da quella: «Cun il svilup economic daventa il manco d'aua adina pli delicats, tuttavia suenter ch'ils vischins da Sedrun han aunc concediu l'aua pil bogn cuvretg (1971). Ils 14 da fenadur 1973 concluda la corporaziun da baghegiar in aquaduct niev. Ins vul untgir la tschaffada sper il drun da Bugnei ed anfla in pèr bunas fontaunas si la Val liunga.»
Era Mustér sa presentar ina nova purschida turistica
1969 vegn la societad «Pendicularas Mustér SA» fundada. 1970/71 lai quella nova societad construir la pendiculara da Sontga Catrina a Caischavedra, il restaurant a Caischavedra ed ils runals Caischavedra-Gendusas, Gendusas-Lai Alv e Lai Alv-Péz Ault – il territori da skis da Mustér ei naschius. L'avertura dil territori da skis ha liug da Nadal, ils 24 da december 1971. Igl onn sissu suonda la surbaghegiada ad Acletta che duei formar la basa finanziala per segirar ils projects realisai.
La Cassa Raiffeisen Raiffeisen Medel/Lucmagn festivescha 25 onns d'existenza
Poesia ord la broschura da giubileum. Ils 18 da mars 1972 seradunan varga 100 commembers e delegai dalla Cassa Raiffeisen Medel/Lucmagn ella sala da scola a Curaglia per seregurdar en in act giubilar dils iniziants e fundaturs dalla cassa. Suenter la radunonza generala ordinaria suonda in act giubilar cun puschegn, plaids da fiasta e contribuziuns culturalas. «Cun ina poesia purtada dad in giuven Medelin e cun entginas bialas canzuns dil chor cecilian va la fiasta giubilara en casa da scola a Curaglia a fin.» Quei scriva il protocollist dalla radunonza.
La summa da bilanza dalla cassa munta a 3'243'741 francs, ils contos da spargns ed obligaziuns fan 2'782'045 francs (568 librets da spargn). La cassa dumbra 136 commembers.
La summa da bilanza dalla cassa munta a 3'243'741 francs, ils contos da spargns ed obligaziuns fan 2'782'045 francs (568 librets da spargn). La cassa dumbra 136 commembers.
La cassa Raiffeisen Medel/Lucmagn mida casa
Sco quasi tier tut las cassas Raiffeisen ei è il local da banca a Curaglia domiciliaus dapi la fundaziun ella stiva dil cassier. 1973 mida l'administraziun dalla cassa en casa da scola da Curaglia.
La Cassa Raiffeisen Mustér festivescha il giubileum da 50 onns
La Gasetta Romontscha dils 5 da zercladur 1973 rapporta denter auter: «Dumengia vargada ha la cassa da spargn ed emprest Mustér commemorau commensuradamein siu 50avel anniversari. […] Iniziau la festivitad giubilara ha la 50avla radunonza generala. Quella ha giu liug uonn dumengia avonmiezdi, in temps nunusitau.» Alla radunonza generala suonda il gentar da fiasta egl Hotel Cristallina e lu suentermiezdi igl act festiv ella halla a Cons. Quella fiasta vegn embellida dalla societad da musica, dil chor viril, dil chor da scolars e d'in tschuppel plaids da fiasta.
La broschura da fiasta dat in schatg dil curriu e passau ils davos 50 onns dapi la fundaziun.
Cefras indicativas l'entschatta digl onn
La broschura da fiasta dat in schatg dil curriu e passau ils davos 50 onns dapi la fundaziun.
Cefras indicativas l'entschatta digl onn
| commembers | 393 |
| bilanza | 16'653'663 |
| emprests | 14'764'200 |
| spargn ed obligaziuns | (1'970 librets) 15'849'572 |
| reserva | 443'687 |
| gudogn | 50'072 |
Dapli persunal per la Cassa Raiffeisen Mustér
La sligiaziun cun in substitut dil cassier che lavura mo parzialmein satisfa buca pli. Tochen ussa gidava Giusep Bigliel ora sch'ei fageva da basegns. Il cussegl d'administraziun dalla Cassa Raiffeisen Mustér decida da crear ina plazza fixa ed elegia Martin Deflorin, igl anteriur administratur dil Consum, sco substitut digl administratur.
La claustra retrai la nova casa da scola
Igl onn da scola 1973/74 san las scolaras ed ils scolars dalla claustra da Mustér entscheiver la scola en novas localitads. 1969 dat la claustra l'emprema palada.
La primavera 1970 – la construcziun dils mirs dil tract da bogn e dil gimnasi ei quasi finida – caschunan fermas draccas sfendaglias el terren tochen si tiegl uaul, aschia ch'il project sto vegnir midaus. Igl october 1973 vegn la nova scola inaugurada e retratga.
La medem'jamna sco la collaudaziun e benedicziun dalla nova scola claustrala vegn era il spital militar inauguraus.welt
La primavera 1970 – la construcziun dils mirs dil tract da bogn e dil gimnasi ei quasi finida – caschunan fermas draccas sfendaglias el terren tochen si tiegl uaul, aschia ch'il project sto vegnir midaus. Igl october 1973 vegn la nova scola inaugurada e retratga.
La medem'jamna sco la collaudaziun e benedicziun dalla nova scola claustrala vegn era il spital militar inauguraus.
Il telefon mobil vegn sin fiera
Martin Cooper (https://www.britannica.com/biography/Martin-Cooper) Igl electroinschegnier american Martin Cooper presenta 1973 igl emprem telefon mobil. En in'intervesta culla Credit Suisse di el denter auter: «Ils passants han smarvergliau buca mal, vesend mei a telefonar cun miu telefonin mobil da Motorola (el pesava in kilo!) silla Sixth Avenue a New York.»
1978 lantschescha la PTT il telefonin mobil en Svizra - il Natel A.
Il matg 1980 rapporta la Gasetta Romontscha: «Natel=telefonar digl auto anora: Natel senumna 'Nationales Autotelephon-Netz', per romontsch: reit naziunala d'auto-telefon. Quei vegn realisau dalla PTT per migliurar il survetsch da telefon en Svizra aunc dapli ed era per possibilitar a sia clientella da telefonar digl auto anora. Persuenter basegnan ins in Natelphon, in telefon senza fildirom dalla BBC. Quel sa vegnir installaus en autos, bastiments, viasfier, pia per ir sin viadi, prestond aunc il medem survetsch sco mintga telefon normal a casa u el biro.»welt
1978 lantschescha la PTT il telefonin mobil en Svizra - il Natel A.
Il matg 1980 rapporta la Gasetta Romontscha: «Natel=telefonar digl auto anora: Natel senumna 'Nationales Autotelephon-Netz', per romontsch: reit naziunala d'auto-telefon. Quei vegn realisau dalla PTT per migliurar il survetsch da telefon en Svizra aunc dapli ed era per possibilitar a sia clientella da telefonar digl auto anora. Persuenter basegnan ins in Natelphon, in telefon senza fildirom dalla BBC. Quel sa vegnir installaus en autos, bastiments, viasfier, pia per ir sin viadi, prestond aunc il medem survetsch sco mintga telefon normal a casa u el biro.»
La Cassa Raiffeisen Tujetsch survegn in niev administratur
Gaudenz Cavegn ei staus dapi l'entschatta cassier dalla Cassa Raiffeisen Tujetsch. El demissiunescha suenter 30 onns. Successur daventa siu fegl Simeon che resta al tgamun dalla banca tochen alla fusiun da 2009.
La Banca Raiffeisen Tujetsch ha pia giu mo dus cassiers/administraturs en sia historia da 65 onns.
La Banca Raiffeisen Tujetsch ha pia giu mo dus cassiers/administraturs en sia historia da 65 onns.
Las cassas d'emprest Raiffeisen san daventar Bancas
Grazia ad ina gronda carschen dils emprests hipotecars dils onns 1960 semidan las cassas Raiffeisen dalla cassa da purs ad ina banca da retail, instituts che tgiran la clientella privata e menaschis pigns e mesauns. Cassas cun ina summa da varga 20 milliuns francs astgan senumnar da niev “Banca” Raiffeisen. allgemein
La situaziun economica semida
Igl onn 1975 ei caracterisaus d'ina midada profunda dalla situaziun economica. Ils mieds da massa rapportan incuntin da menaschis che vegnan serrai e da temps da lavur scursani. Tuttina registrescha la Cassa Raiffeisen Mustér in bien andament da fatschenta. La summa da bilanza survarga 20 milliuns francs, il gudogn schuber munta a 60'000 francs.
Ils tscheins per l'emprema hipoteca ein fixai sin 6 %, quels dil carnet da spargn sin 5 %.
Unviern da lavinas – destrucziuns ad Acla/Medel
(Uffizi da guaud e privels da la natira - regiun Surselva)
Lavinas vegnan era giu a Mustér/Caprau, Sumvitg/Laus ed en Val Sogn Pieder.
Erwin Nay daventa administratur dalla Banca Raiffeisen Mustér
Suenter la mort prematura da Gieri Columberg vegn Erwin Nay elegius niev administratur.
Interbancario a Mustér e Sedrun
(Ski Meeting Interbancario Europeo) Il 18avel inscunter da skis Interbancario ha liug dils 22 tochen ils 27 da schaner 1978 a Mustér e Sedrun. 200 gidontras e gidonters miran ch'ils 1'500 skiunzs e skiunzas da 13 naziuns sappien guder lur sport – seigi quei ski alpin ni nordic. Il Credit Svizzer organisescha quei inscunter da persunal da bancas dall'entira Europa.
Deplorablamein dat ei in accident – in helicopter croda, il pilot miera. welt
La Banca Raiffeisen Mustér retrai atgnas localitads egl Hotel Cristallina
Il schaner 1977 cumpra la Banca Raiffeisen Mustér la casa da Victor Huonder visavi la Stiva Grischuna per 420'000 francs. Ella vul denton salvar e nezegiar mo las localitads el plaunterren ch'ella veva affittau dapi 1960. Las habitaziuns sils plauns in, dus e treis venda ella igl october 1977 als frars Guido e Leo Lutz.
L'entschatta da 1978 constatescha il cussegl d'administraziun dalla banca ch'ils locals acquistai satisfetschien buca a liunga vesta als basegns dalla banca e ch'els seigien era buca ideals, denter auter muort munconza da parcadis. Plinavon cuntenti era il liug sco tal buca. «Avon 20 onns veva ins giu preferiu d'endrizzar il biro en quella casa, essend ella in tec dalla vart, per che buca mintgin vesi tgi che mondi sin banca. El decuors dil temps ei quella tenuta semidada da rudien. Oz regia la tendenza da vegnir cun la banca ord il zuppau e metter ella el center veseivel.» (GR 20-2-1979) Il cussegl d'administraziun dalla banca seprofitescha dil fatg che Theodor Huonder vul vender igl Hotel Cristallina.
Ella radunonza generala dils 16 d'avrel 1978 orientescha il president davart la cumpra digl Hotel Cristallina denter auter aschia: «La necessitad da novas localitads per nies institut bancari han gia daditg sefatg valer pli e pli. Ins ha gia differentas gadas stuiu prender encunter meinis critics che las localitads hodiernas satisfetschien absolutamein buca allas pretensiuns dad oz, e quei cun raschun. Mo negin havess saviu far als organs cumpetents indicaziuns concretas sur d'ina cumpra d'in object. […] Ils organs da nossa banca han teniu egl aviert, e per casualitad enderschiu ch'il hotel Cristallina seigi venals. Senza targlinar ed en tutta discreziun ein ins semess en contractivas cul possessur.» La finfinala decidan ils organs cumpetents unanimamein da cumprar igl Hotel Cristallina e lai baghegiar ora ina part dil plaunterren pil diever dalla banca..
Pils 18 da fevrer 1979 envida la Banca Raiffeisen Mustér da prender investa dallas novas localitads da banca cun in di dallas portas aviartas. La banca dispona sil plaunterren da dus spurtegls, d'ina stanza da conferenza, da caums da segirtad e da stanzas da biro. Igl hotel ha, sper l'infrastructura usitada, dudisch combras cun 23 letgs, in restaurant cun 70 plazs ed in'habitaziun da treis stanzas. Igl Aluis Albin surpren da menar hotel e restaurant.
Il mars 1979 venda la Banca Raiffeisen lu era aunc sias davosas localitads ella casa visavi la Stiva Grischuna.
L'entschatta da 1978 constatescha il cussegl d'administraziun dalla banca ch'ils locals acquistai satisfetschien buca a liunga vesta als basegns dalla banca e ch'els seigien era buca ideals, denter auter muort munconza da parcadis. Plinavon cuntenti era il liug sco tal buca. «Avon 20 onns veva ins giu preferiu d'endrizzar il biro en quella casa, essend ella in tec dalla vart, per che buca mintgin vesi tgi che mondi sin banca. El decuors dil temps ei quella tenuta semidada da rudien. Oz regia la tendenza da vegnir cun la banca ord il zuppau e metter ella el center veseivel.» (GR 20-2-1979) Il cussegl d'administraziun dalla banca seprofitescha dil fatg che Theodor Huonder vul vender igl Hotel Cristallina.
Ella radunonza generala dils 16 d'avrel 1978 orientescha il president davart la cumpra digl Hotel Cristallina denter auter aschia: «La necessitad da novas localitads per nies institut bancari han gia daditg sefatg valer pli e pli. Ins ha gia differentas gadas stuiu prender encunter meinis critics che las localitads hodiernas satisfetschien absolutamein buca allas pretensiuns dad oz, e quei cun raschun. Mo negin havess saviu far als organs cumpetents indicaziuns concretas sur d'ina cumpra d'in object. […] Ils organs da nossa banca han teniu egl aviert, e per casualitad enderschiu ch'il hotel Cristallina seigi venals. Senza targlinar ed en tutta discreziun ein ins semess en contractivas cul possessur.» La finfinala decidan ils organs cumpetents unanimamein da cumprar igl Hotel Cristallina e lai baghegiar ora ina part dil plaunterren pil diever dalla banca..
Pils 18 da fevrer 1979 envida la Banca Raiffeisen Mustér da prender investa dallas novas localitads da banca cun in di dallas portas aviartas. La banca dispona sil plaunterren da dus spurtegls, d'ina stanza da conferenza, da caums da segirtad e da stanzas da biro. Igl hotel ha, sper l'infrastructura usitada, dudisch combras cun 23 letgs, in restaurant cun 70 plazs ed in'habitaziun da treis stanzas. Igl Aluis Albin surpren da menar hotel e restaurant.
Il mars 1979 venda la Banca Raiffeisen lu era aunc sias davosas localitads ella casa visavi la Stiva Grischuna.
la casa Cristallina el decuors dil temps
Midadas da persunal tier la Banca Raiffeisen Mustér
Suenter la demissiun da Martin Deflorin vegn Battesta Tschuor engaschaus dalla cassa sco substitut digl administratur. Il cussegl d'administraziun creescha ina plazza d'emprendissadi ed engascha in'emprendista (Anita Jacomet). Naven da quei onn scolescha la Banca Raiffeisen Mustér regularmein emprendistas ed emprendists.
Era la Cassa Raiffeisen Tujetsch engascha cun Rita Schmid per l'emprema gada in'emprendista.
Era la Cassa Raiffeisen Tujetsch engascha cun Rita Schmid per l'emprema gada in'emprendista.
La Banca Raiffeisen Mustér mida num ed administratur
Atgnamein ei il num ufficial digl institut bancar «Cassa Raiffeisen Disentis/Mustér». Dapi il rapport annual 1976 cumpara adina puspei l'inscripziun «Banca Raiffeisen Mustér» sin formulars e rapports. Pér la radunonza generala da 1981 decida da midar ufficialmein il num en «Banca Raiffeisen Disentis/Mustér». Il president dalla banca, Heinrich Huonder, declara quellas midadas sco suonda (protocol dalla radunonza generala 1981): «Nus possedein oz ina buna administraziun cun in administratur en uffeci cumplein e plinavon in collaboratur en uffeci cumplein. La summa da bilanza contonscha la biala summa da rodund 30 milliuns. Las premissas per la midada dil num en Banca Raiffeisen Disentis/Mustér ein dadas. Ils organs responsabels han perquei fatg alla cumissiun federala da bancas la damonda per la lubientscha da quella concernenta midada dil num dalla firma. […] la cumissiun da bancas [ha] consentiu a quella damonda.»
Igl administratur Erwin Nay demissiunescha, Linus Huonder daventa siu successur.
Igl administratur Erwin Nay demissiunescha, Linus Huonder daventa siu successur.
Igl emprem Space-Shuttle sgola el spazi
(https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/7/70/STS117TakeoffEdwardsSCA.jpgr) Ils 12 d'avrel 1981 entscheiva ina nova era per la navigaziun interplanetara. L'emprema nav spaziala ch'ins sa utilisar pliras gadas – il Space-Shuttle – sgola cun sis astronauts viadora el spazi. welt
La Cassa Raiffeisen Tujetsch engascha dapli persunal
Il menaschi dalla Banca Raiffeisen Tujetsch crescha onn per onn, aschia ch'igl admistratur damogna buca pli persuls quella lavur. Per quels motivs vegn ei decidiu d'engaschar vinavon Rita Schmid che ha terminau igl emprendissadi sco emploiada ed era da scolar in niev emprendist.
Plinavon decida il cussegl d'administraziun d'investir 173'000 francs per in niev sistem electronic dad NCR.
Plinavon decida il cussegl d'administraziun d'investir 173'000 francs per in niev sistem electronic dad NCR.
Presentaziun dil rumantsch grischun
Heinrich Schmid (Lia Rumantscha) Per incumbensa dalla Ligia Romontscha elavura il romanist Heinrich Schmid ils onns 1981 e 1982 in lungatg scret unificau: il rumantsch grischun. Ei dat ina collecziun da reglas e recumandaziuns per la fonologia, morfologia, sintaxa e lexicologia digl rg.
Igl rg vegn construius tenor il principi da maioritad: el sereferescha ton sco pusseivel allas fuormas screttas communablas dalla plipart dils tschun idioms romontschs.
Naven da 1983 elavura la LR la basa linguistica digl rg, 1985 cumpara il «Pledari rumantsch grischun-tudestg/tudestg-rumantsch grischun» cun ina grammatica elementara digl rg. 1993 publichescha la LR il «Pledari Grond» cun sia entira banca da datas linguisticas. Ella fa quei igl emprem en fuorma stampada, dapi 2001 en fuorma da CD-Rom e dapi 2006 egl internet. Igl rg dat bia da discutar ella romontschia. (tenor il lexicon istoric retic)welt
Igl rg vegn construius tenor il principi da maioritad: el sereferescha ton sco pusseivel allas fuormas screttas communablas dalla plipart dils tschun idioms romontschs.
Naven da 1983 elavura la LR la basa linguistica digl rg, 1985 cumpara il «Pledari rumantsch grischun-tudestg/tudestg-rumantsch grischun» cun ina grammatica elementara digl rg. 1993 publichescha la LR il «Pledari Grond» cun sia entira banca da datas linguisticas. Ella fa quei igl emprem en fuorma stampada, dapi 2001 en fuorma da CD-Rom e dapi 2006 egl internet. Igl rg dat bia da discutar ella romontschia. (tenor il lexicon istoric retic)
La cassa d'emprest Tujetsch mida num
La summa da bilanza dalla Cassa d'emprest Tujetsch survarga 20 milliuns francs – perquei astga igl institut bancar senumnar niev “Banca Raiffeisen Tujetsch”.
Unviern da lavinas el Grischun – la lavina dalla Val S. Placi
(Uffizi da guaud e privels da la natira - regiun Surselva)
Donns da lavinas dat ei era a Sumvitg, Schlans, Breil ed ella Val Medel.
Igl administratur Linus Huonder miera nunspitgadamein
La mort nunspitgada digl administratur Linus Huonder pretenda mesiras urgentas tier la Banca Raiffeisen Disentis/Mustér. Cun agid dil vice-administratur Battesta Tschuor e digl anteriur administratur Erwin Nay surmunta il cussegl d'administraziun il temps tochen ch'il niev administratur Paul Duff surpren sia incarica il mars 1986.
La Banca Raiffeisen Trun/Schlans mida en atgnas localitads
1985 sa la banca cumprar localitads el plaunterren dalla casa «Felix Vincenz-Durband artavels». Ils locals vegnan adattai allas pretensiuns d'ina banca ed il november 1986 vegnan las localitads aviartas per la clientella.
Niev record tier la Banca Raiffeisen Disentis/Mustér
La Banca Raiffeisen Disentis/Mustér sa registrar ina summa da bilanza da varga 40 milliuns francs. Il diember da commembers crescha sin 491.
L'emprema EX, l'exposiziun da commerci e professiun a Mustér ha liug
(Gasetta Romontscha, ils 18-11-1986) La fin da november 1986 organisescha l'uniun da commerci e professiun da Mustér sia emprema exposiziun, la EX86. 45 exposituras ed expositurs dall'entira regiun presentan ina survesta da lur vasta purschida. Quella interessescha la populaziun – ils organisaturs san registrar 6'000 visitadras e visitaders. welt
La Casa Cristallina vegn sanada
Per saver far sia lavur sto la Banca Raiffeisen Disentis/Mustér engrondir il spazi pil diever bancar – ultra da quei eis ei da renovar urgentamein igl hotel ed il restaurant.
La Casa Cristallina survegn denter auter in niev scaldament d'ieli e la fassada vegn isolada. El plaun sut dat ei ina stanza per caums da segirtad, ina stanza da conferenza, in archiv ed in tresor da notg.
Tochen alla sanaziun ei il spurtegl dalla banca installaus el foyer da veider. Quel vegn spazzaus e remplazzaus d'ina construcziun ferma cun finiastras en fuorma da patgna. El plaunterren ein ussa dus spurtegls, in biro da cassa, in pigl administratur, ina stanza pils indrezs tecnics e per in «spurtegl discret».
Las purschidas digl hotel vegnan reducidas, il restaurant porscha plaz mo pli per 45 persunas ed ei dat pli paucas combras ch'ein denton endrizzadas pli modern.
Dacheudenvi surprendan Margrit e Claudio Lovat igl Hotel Cristallina cul restaurant.
Duront la sanaziun ed engrondaziun survescha la banca la clientella ella sala da magliar digl Hotel Cristallina. Las fatschentas da banca cuntinueschan pia sco avon.
Igl october retrai la banca las novas localitads e la dumengia, ils 20 da december 1987, ei in e scadin envidaus da prender investa dallas localitads novas.
La Casa Cristallina survegn denter auter in niev scaldament d'ieli e la fassada vegn isolada. El plaun sut dat ei ina stanza per caums da segirtad, ina stanza da conferenza, in archiv ed in tresor da notg.
Tochen alla sanaziun ei il spurtegl dalla banca installaus el foyer da veider. Quel vegn spazzaus e remplazzaus d'ina construcziun ferma cun finiastras en fuorma da patgna. El plaunterren ein ussa dus spurtegls, in biro da cassa, in pigl administratur, ina stanza pils indrezs tecnics e per in «spurtegl discret».
Las purschidas digl hotel vegnan reducidas, il restaurant porscha plaz mo pli per 45 persunas ed ei dat pli paucas combras ch'ein denton endrizzadas pli modern.
Dacheudenvi surprendan Margrit e Claudio Lovat igl Hotel Cristallina cul restaurant.
Duront la sanaziun ed engrondaziun survescha la banca la clientella ella sala da magliar digl Hotel Cristallina. Las fatschentas da banca cuntinueschan pia sco avon.
Igl october retrai la banca las novas localitads e la dumengia, ils 20 da december 1987, ei in e scadin envidaus da prender investa dallas localitads novas.
La Banca Raiffeisen Tujetsch survegn igl emprem bancomat dallas bancas Raiffeisen sisum la Surselva
Il cussegl d'administraziun dalla Banca Raiffeisen Tujetsch conceda in credit da 180'000 francs per in bancomat. Tenor il cronist pil giubileum da 50 onns tuna quei sco suonda: «Malgrad che l'apparatura d'in bancomat porscha buca il survetsch persunal e honceli tenor ils principis da Raiffeisen, vegn ei decidiu d'installar in Bancomat. […] Sco niev survetsch porscha la banca gratuitamein la pusseivlad da saver retrer e disponer da daners dils contos als spurtegls da posta a Rueras e Camischolas.»
La Cassa Raiffeisen Medel/Lucmagn mida casa en atgnas localitads
Il fenadur 1987 retrai la banca ils locals novs.
Grevas malauras ell'entira Svizra
Impressiuns dallas destrucziuns a Rabius. (Uffizi da guaud e privels da la natira - regiun Surselva)
La Banca Raiffeisen Tujetsch porscha ses survetschs era a Rueras
Igl onn 1989 orientescha il president dalla Banca Raiffeisen Tujetsch la radunonza generala «che las localitads a Sedrun vegnan di per di pli pintgas». Perquei seigi la suprastonza sedecidida da cumprar ina cumpart dalla nova posta a Rueras e da construir leu in biro per ina plazza cumpleina.
L'entschatta d'october 1989 vegn la nova filiala a Rueras aviarta. L'installaziun d'in niev sistem da computer possibilitescha da colligiar ils survetschs bancars da Rueras cun quels da Sedrun. La filiala a Rueras resta aviarta tochen la fin da zercladur 2013. Las localitads el plaun sut surveschan sco archiv alla banca tochen igl onn 2020.
Ils indrezs d'archiv schenghegia la banca al Forum Cultural Tujetsch.
Ella venda las localitads igl onn 2021.
L'entschatta d'october 1989 vegn la nova filiala a Rueras aviarta. L'installaziun d'in niev sistem da computer possibilitescha da colligiar ils survetschs bancars da Rueras cun quels da Sedrun. La filiala a Rueras resta aviarta tochen la fin da zercladur 2013. Las localitads el plaun sut surveschan sco archiv alla banca tochen igl onn 2020.
Ils indrezs d'archiv schenghegia la banca al Forum Cultural Tujetsch.
Ella venda las localitads igl onn 2021.
Il mir da Berlin croda
1961 vegn il mir da Berlin construius sco simbol dall'uiara freida denter ils Stadis Uni cun las tiaras dil vest ed il bloc digl ost cun l'Uniun Sovietica alla testa. 1989 crescha il protest dalla populaziun dalla DDR encunter il reschim. Era l'Uniun Sovietica veva midau sia politica ed annunziau refuormas. Ils 9 da november 1989 asseglia la glieud il mir – quei suenter che la regenza dalla DDR veva annunziau novas reglas da viagiar. Il mir croda sco cunfin, demolius vegn el denton pér cura che la DDR cala d'exister ils 3 d'october 1990. welt
La Cassa Raiffeisen Surrein festivescha il giubileum da 50 onns
La Cassa Raiffeisen Surrein festivescha la dumengia, ils 29 d'avrel 1990 ses 50 onns d'existenza cun ina fiasta populara ed en preschientscha da numerus hosps. La Gasetta Romontscha dils 4 da matg 1990 rapporta detagliadamein dalla fiasta. Denter auter presenta ella era in'intervesta cun Giuli Maissen, igl administratur dalla Cassa. En quella declara Giuli Maissen per exempel pertgei ch'ins ha fundau da sias uras treis bancas ella vischnaunca da Sumvitg e buca mo ina suletta. «Treis motivs han purtau la decisiun per las treis differentas cassas: La schliata situaziun geografica, la mentalitad e la communicaziun. Oz perdegian ins la centralisaziun, mo dils temps dallas fundaziuns possedevan ins buca ils mieds da traffic d’ozildi.» Plinavon relata Maissen dil sistem da lavur che fuss buca pli pusseivels oz: «Pli baul era la cassa aviarta da tut temps. Sch'jeu erel en scola, surveva mia consorta la clientella. Nus havein stuiu sedustar pulitamein da saver introducir il Nadal sco temps da ruaus. In onn ha in client vuliu far fatschentas da Daniev gia avon messa.»
En la broschura da giubileum relatan ils responsabels digl andament dalla banca e dalla historia dil vitg da Surrein.
Cefras indicativas l'entschatta digl onn
En la broschura da giubileum relatan ils responsabels digl andament dalla banca e dalla historia dil vitg da Surrein.
Cefras indicativas l'entschatta digl onn
| commembers | 171 |
| summa da bilanza | 9'107'188 |
| reserva | 386'018 |
| gudogn | 36'801 |
La Banca Raiffeisen Disentis/Mustér daventa “center electronic” e la responsabladad solidarica illimitada croda
Igl onn 1990 decida il cussegl d'administraziun dalla Cassa Raiffeisen Medel/Lucmagn da colligiar sia infrastructura culla centrala da computer dalla Banca Raiffeisen Disentis/Mustér. Igl onn sissu colligia la Cassa Raiffeisen Surrein sia infrastructura culla centrala a Mustér e 1992 suonda era la tiarza cassa, la Cassa Raiffeisen Sumvitg.
Culla midada dils statuts crodan la responsabladad solidarica illimitada e la garanzia solidarica dils commembers. Quella era vegnida introducida igl onn 1965. Ussa resta aunc la responsabladad solidarica limitada (8'000 francs) che croda pér igl onn 2014.
Culla midada dils statuts crodan la responsabladad solidarica illimitada e la garanzia solidarica dils commembers. Quella era vegnida introducida igl onn 1965. Ussa resta aunc la responsabladad solidarica limitada (8'000 francs) che croda pér igl onn 2014.
Igl orcan Vivian furiescha a Mustér, Medel e Tujetsch
Cresta da Cots. (Uffizi da guaud e privels da la natira - regiun Surselva)
Niev liug per las radunonzas generalas dalla Banca Raiffeisen Disentis/Mustér e 600avla commembra
Paul Duff, igl administratur sa honorar Annamaria Spescha, la 600avla commembra, David Bearth il 601avel commember e Cresenzia Lutz, la 599avla commembra dalla Banca Raiffeisen Disentis/Cadi Il cussegl d'administraziun dalla Banca Raiffeisen Disentis/Mustér sa organisar la radunonza generala per l'emprema gada ella halla plurivalenta Acla da Fontauna a Mustér. A caschun da quella vegnan denter auter era la 599avla, la 600avla commembra ed il 601avel commember honorai.
L'emprema pagina d'internet da WWW
(https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/7/70/STS117TakeoffEdwardsSCA.jpg) Il «World Wide Web» vegn sviluppaus digl expert da computers, il fisicher ed informaticher engles Tim Berners-Lee. L'emprema pagina da «WEB» insumma va online ils 6 d'uost 1991. Dapi igl onn 1993 ei il «WWW» accessibels per in e scadin. welt
Novs migiurs surprendan igl Hotel Cristallina
Cugl 1. da december 1992 surprendan ils conjugals Elsa ed Ueli Hüppin-Duff igl Hotel Cristallina. Tenor contract da locaziun san els disponer pigl hotel d'ina stanza da sentupada e mo pli da treis combras ella emprem'alzada, da sis combras ella secund'alzada e da duas combras ed in'habitaziun da treis stanzas ella tiarz'alzada.
Elsa ed Ueli Hüppin-Duff meinan igl Hotel Cristallina cul restaurant tochen ch'el vegn serraus per adina la fin d'october 1999 perquei che la banca Raiffeisen drova igl entir baghetg per sia administraziun.
Elsa ed Ueli Hüppin-Duff meinan igl Hotel Cristallina cul restaurant tochen ch'el vegn serraus per adina la fin d'october 1999 perquei che la banca Raiffeisen drova igl entir baghetg per sia administraziun.
La radunonza da delegai dall'Uniun Svizra dallas Bancas Raiffeisen (SVRB) ha liug a Mustér
La Banca Raiffeisen Disentis/Mustér organisescha la radunonza dils delegai dall'Uniun Svizra dallas Bancas Raiffeisen la fin da matg a Mustér.
La summa da bilanza survarga 60 milliuns francs, il gudogn da 313'488 francs munta in niev record.
La summa da bilanza survarga 60 milliuns francs, il gudogn da 313'488 francs munta in niev record.
La Cassa d'emprest Raiffeisen Medel/Lucmagn mida num
Cun la midada da statuts mida la Cassa Raiffeisen Medel/Lucmagn era siu num en Banca Raiffeisen Medel/Lucmagn. Plinavon decidan ils commembers da schar la quota da fatschenta sin 200 francs. Culla revisiun totala dils statuts fuss ei pusseivel da fixar quella quota sin 200 tochen 500 francs.
Las Bancas Raiffeisen Sumvitg e Cumpadials fan empremas ponderaziuns da fusiunar
Paul Duff referescha ella radunonza generala dalla Banca Raiffeisen Sumvitg davart ina fusiun pusseivla cun la Banca Raiffeisen Cumpadials. Ella discussiun pren mo ina persuna il plaid – quella ei dil meini ch'ina fusiun fussi adattada.
Paul Duff referescha era ella radunonza generala dalla Banca Raiffeisen Cumpadials davart la damonda d'ina fusiun. Ella discussiun che suonda «semuossa ei che era ils 'resalvai' prevesan quella fusiun per zacu in di. Ei regia denton gronda malsegirezia. Il prighel che cheutras svaneschi era la banca Raiffeisen in di ord Cumpadials ei gronds. Ord quei motiv pretendia quella decisiun gronda precauziun.» (Protocol dalla radunonza dils 4 d'avrel 1992). Decisiuns en caussa ha la radunonza buca giu da prender.
Sin fundament dallas discussiuns dalla radunonza generala decida il cussegl d'administraziun dalla Banca Raiffeisen Cumpadials en ina proxima seduta da desister ad interim dalla damonda dalla fusiun cun Sumvitg.
Paul Duff referescha era ella radunonza generala dalla Banca Raiffeisen Cumpadials davart la damonda d'ina fusiun. Ella discussiun che suonda «semuossa ei che era ils 'resalvai' prevesan quella fusiun per zacu in di. Ei regia denton gronda malsegirezia. Il prighel che cheutras svaneschi era la banca Raiffeisen in di ord Cumpadials ei gronds. Ord quei motiv pretendia quella decisiun gronda precauziun.» (Protocol dalla radunonza dils 4 d'avrel 1992). Decisiuns en caussa ha la radunonza buca giu da prender.
Sin fundament dallas discussiuns dalla radunonza generala decida il cussegl d'administraziun dalla Banca Raiffeisen Cumpadials en ina proxima seduta da desister ad interim dalla damonda dalla fusiun cun Sumvitg.
La votaziun per far part dil Spazi Economic Europeic (SEE/EWR) va dalla glatscha giu
(Museum naziunal svizzer /ASL) Il suveran svizzer refusescha da far part dil Spazi Economic Europeic. Naven da quei mument va la Svizra la via bilaterala per collaborar cull'Uniun Europea. welt
La Banca Raiffeisen Disentis/Mustér festivescha il giubileum da 70 onns
Da quei da 400 persunas suondan igl invit alla fiasta da 70 onns Raiffeisen Disentis/Mustér ella halla plurivalenta Acla da Fontauna.
Igl onn da giubileum ei staus in onn da record. Denter auter eis ei reussiu da surmuntar la summa da 50 milliuns francs per credits. Tenor igl administratur Paul Duff ei quei stau pusseivel perquei che la Banca Raiffesien ha concediu purschidas pli favoreivlas che la concurrenza. Il diember da commembers ei carschius sin 673.
Sper la radunonza generala ha la banca organisau ina tscheina preparada digl ustier digl Hotel Cristallina Ueli Hüppin, in concert dalla musica da giuvenils Allegro e suenter musica da sault d'Arturo Casanova.
Cefras indicativas l'entschatta digl onn
Igl onn da giubileum ei staus in onn da record. Denter auter eis ei reussiu da surmuntar la summa da 50 milliuns francs per credits. Tenor igl administratur Paul Duff ei quei stau pusseivel perquei che la Banca Raiffesien ha concediu purschidas pli favoreivlas che la concurrenza. Il diember da commembers ei carschius sin 673.
Sper la radunonza generala ha la banca organisau ina tscheina preparada digl ustier digl Hotel Cristallina Ueli Hüppin, in concert dalla musica da giuvenils Allegro e suenter musica da sault d'Arturo Casanova.
Cefras indicativas l'entschatta digl onn
| commembers | 673 |
| bilanza | 61'395'680 |
| emprests | 50'697'667 |
| spargn ed obligaziuns | 54'917'767 |
| reservas | 1'861727 |
| gudogn | 73'349 |
La Banca Raiffeisen Cumpadials survegn nova infrastructura
Cun introducir il computer per l’elaboraziun electronica da datas e telecommunicaziun cun la banca centrala a Sogn Gagl vegn l'infrastructura dalla Banca Raiffeisen Cumpadials modernisada. Tenor igl administratur Gion Battesta Degonda possibilitescha quell'infrastructura la banca da Cumpadials da porscher ils medems survetschs sco la banca dil marcau.
La Banca Raiffeisen Trun/Schlans festivescha il giubileum da 75 onns
La Banca Raiffeisen Trun/Schlans ei l'emprema banca tenor il sistem Raiffeisen en Surselva che sa festivar il giubileum da 75 onns. Quei fa ella la fin da matg 1994. Lantschada vegn la fiasta cun portas aviartas dallas localitads per dar la pusseivladad ad in e scadin da mirar davos il spurtegl. Lu suondan igl aperitiv sil plaz scola cun producziuns dil chor d'affons, dil chor cecilian e dalla societad da musica. La radunonza generala sespleiga en sala da scola. Igl arranschament vegn terminaus cun la fiasta usitada cun plaids, contribuziuns culturalas ed il sault.
La broschura da giubileum dat ina survesta dil curriu e passau da 1919 tochen 1994.
Cefras indicativas l'entschatta digl onn
La broschura da giubileum dat ina survesta dil curriu e passau da 1919 tochen 1994.
Cefras indicativas l'entschatta digl onn
| commembers | 553 |
| bilanza | 40'877'852 |
| reservas | 1'223'667 |
| deposits sin carnets da spargn | (2'234 librets) 32'874'789 |
| emprests | 28'419'877 |
La Banca Raiffeisen Tujetsch festivescha il giubileum da 50 onns
Il program da fiasta. La banca Raiffeisen Tujetsch festivescha il giubileum da 50 onns cun differents arranschaments. L'entschatta dat la radunonza generala ch'ha liug ils 27 da mars 1994 sur miezdi ella Cruna a Sedrun. Suenter la radunonza dat ei «in stupent gentar».
La broschura da giubileum relata dalla historia dalla banca Raiffeisen Tujetsch.
Cefras indicativas l'entschatta digl onn
La broschura da giubileum relata dalla historia dalla banca Raiffeisen Tujetsch.
Cefras indicativas l'entschatta digl onn
| commembers | 573 |
| bilanza | 60'771’527 |
| reservas | 1'029’445 |
| spargn ed obligaziuns | 39'392’706 |
| emprests | 53'924'024 |
| reservas | 1'029'445 |
| gudogn | 55’282 |
Ulteriurs bancomats dalla Raiffeisen sisum la Surselva
Paul Duff declara il bancomat. La Banca Raiffeisen Trun presenta il fenadur 1994 igl emprem bancomat insumma en vischnaunca.
Il december 1994 installescha era la Banca Raiffeisen Disentis/Mustér in tal. El protocol dalla radunonza generala dils 3 da mars 1995 san ins leger en quei connex: «Cun l'entschatta da december 1994 ei vegniu installau il bancomat internaziunal. Quel porscha la pusseivladad da contrahar cun nossa banca duront 24 uras a di, firaus e dumengias. Quella ed autras innovaziuns smaccan empau il gudogn, ein denton a vesta da nossa funcziun inevitablas. Quei fatg ha necessitau da senezegiar da quintar per entgins survetschs bufatgas spesas. Nossa banca renda tutta attenziun da restar tuttina in téc pli avantagiusa che la concurrenza.»
Il december 1994 installescha era la Banca Raiffeisen Disentis/Mustér in tal. El protocol dalla radunonza generala dils 3 da mars 1995 san ins leger en quei connex: «Cun l'entschatta da december 1994 ei vegniu installau il bancomat internaziunal. Quel porscha la pusseivladad da contrahar cun nossa banca duront 24 uras a di, firaus e dumengias. Quella ed autras innovaziuns smaccan empau il gudogn, ein denton a vesta da nossa funcziun inevitablas. Quei fatg ha necessitau da senezegiar da quintar per entgins survetschs bufatgas spesas. Nossa banca renda tutta attenziun da restar tuttina in téc pli avantagiusa che la concurrenza.»
La Banca Raiffeisen Sumvitg cumpra atgnas localitads
Suenter discussiuns e planisaziuns da circa diesch onns sa la Banca Raiffeisen Sumvitg cumprar e retrer atgnas localitads el plaunterren dalla surbaghegiada nova «Sentupada».
Ils 18 da zercladur 1994 ha la populaziun la pusseivlad da prender investa da quella surbaghegiada. Sper la Banca Raiffeisen secasan aunc la posta ed il Volg en quella surbaghegiada che cumpeglia era pliras habitaziuns.
Ils 18 da zercladur 1994 ha la populaziun la pusseivlad da prender investa da quella surbaghegiada. Sper la Banca Raiffeisen secasan aunc la posta ed il Volg en quella surbaghegiada che cumpeglia era pliras habitaziuns.
Las bancas Raiffeisen Sumvitg e Cumpadials festiveschan communablamein il giubileum da 50 onns
Calonda matg 1995 envidan las duas bancas da Sumvitg e Cumpadials commembras, commembers e hosps per festivar il giubileum ella casa da scola a Sumvitg. L'entschatta dat in aperitiv avon casa da scola cun producziuns dalla societad da musica Sumvitg/Cumpadials.
La fiasta per propi cun gentar pils ver 200 commembers e commembras e per hosps cun plaids e presentaziuns culturalas ha liug ella sala da scola.
Las broschuras da giubileum dattan perdetga dalla historia dallas duas bancas.
Las radunonzas generalas han las duas bancas salvau entgins dis avon la fiasta e mintgina dapersei.
Cefras indicativas l'entschatta digl onn per Sumvitg
Cefras indicativas l’entschatta digl onn per Cumpadials
La fiasta per propi cun gentar pils ver 200 commembers e commembras e per hosps cun plaids e presentaziuns culturalas ha liug ella sala da scola.
Las broschuras da giubileum dattan perdetga dalla historia dallas duas bancas.
Las radunonzas generalas han las duas bancas salvau entgins dis avon la fiasta e mintgina dapersei.
Cefras indicativas l'entschatta digl onn per Sumvitg
| commembers | 171 |
| summa da bilanza | 12'625'393 |
| emprests | 9'348'893 |
| spargn ed obligaziuns | 11'625'730 |
| reservas | 463'154 |
| gudogn | 10'442 |
| commembers | 126 |
| summa da bilanza | 12'982'006 |
| emprests | 6'839'489 |
| spargn ed obligaziuns | 12'002'651 |
| reservas | 422'426 |
| gudogn | 12'293 |
La Banca Raiffeisen Disentis/Mustér survegn ina nova entrada e dapli biros
El rom dalla sanaziun dil tunnel dalla Viafier Furca Alpsu (oz Viafier Matterhorn Gottard) sanescha la Banca Raiffeisen Disentis/Mustér l'entrada dalla casa.
L'entrada cullas finiastras en fuorma da patgna vegn spazzada e remplazzada entras in pavillon da veider digl architect Werner Schmidt, in construct che dat bia da discutar el vitg. «Da l'autra vart hagi quella discussiun denton era giu in effect da reclama favoreivel per la Banca Raiffeisen da Mustér,» declara il president dil cussegl d'adminstraziun, Ewin Nay, ella GR dils 28 da december 1996. Che quei constat muossa era il fatg che la Thurgauer Zeitung dils 24 da schaner 1997 menziuna l'entrada dalla banca en in artechel intitulaus «Tuchschmid: Ein Glashaus der besonderen Art.»
Duront la reconstrucziun dall'entrada e dils spurtegls survescha la banca la clientella ella emprem'alzada dalla Casa Cristallina. Sin quell'alzada vegn ei construiu biros ed ina stanza da seduta l'entschatta da 1997. Quei dat dapli spazi per la banca denton ina ulteriura reducziun da letgs pigl Hotel Cristallina.
La primavera 1997 vegn lu era il plaz avon la banca sanaus.
L'entrada cullas finiastras en fuorma da patgna vegn spazzada e remplazzada entras in pavillon da veider digl architect Werner Schmidt, in construct che dat bia da discutar el vitg. «Da l'autra vart hagi quella discussiun denton era giu in effect da reclama favoreivel per la Banca Raiffeisen da Mustér,» declara il president dil cussegl d'adminstraziun, Ewin Nay, ella GR dils 28 da december 1996. Che quei constat muossa era il fatg che la Thurgauer Zeitung dils 24 da schaner 1997 menziuna l'entrada dalla banca en in artechel intitulaus «Tuchschmid: Ein Glashaus der besonderen Art.»
Duront la reconstrucziun dall'entrada e dils spurtegls survescha la banca la clientella ella emprem'alzada dalla Casa Cristallina. Sin quell'alzada vegn ei construiu biros ed ina stanza da seduta l'entschatta da 1997. Quei dat dapli spazi per la banca denton ina ulteriura reducziun da letgs pigl Hotel Cristallina.
La primavera 1997 vegn lu era il plaz avon la banca sanaus.
Dameins commembers pil cussegl d'administraziun dalla Banca Raiffeisen Trun/Schlans
Il diember dils commembers dil cussegl d’administraziun dalla Banca Raiffeisen Trun/Schlans vegn reducius da tschun sin treis.
Las lavurs per la Neat ella Val Tujetsch entscheivan
Il president communal Placi Berther dat il signal per la siglientada d'avertura. (Gasetta Romontscha, ils 31 da matg 1996/G. Venzin) Las votantas ed ils votants dalla Svizra decidan igl onn 1992 all'urna da construir la Neat: la nova transversala dallas Alps. Igl onn 1996 entscheivan las lavurs pil plazzal intermediar a Sedrun, ellas cuozan tochen 2016.
La Surselva siemia da survegnir ina staziun dalla viafier el tunnel, 800 meters sut Sedrun. Ella spera da survegnir cheutras ina colligiaziun directa culs gronds marcaus europeics. La visiun “Porta Alpina” resta in siemi.welt
La Surselva siemia da survegnir ina staziun dalla viafier el tunnel, 800 meters sut Sedrun. Ella spera da survegnir cheutras ina colligiaziun directa culs gronds marcaus europeics. La visiun “Porta Alpina” resta in siemi.
La Banca Raiffeisen Medel/Lucmagn festivescha il giubileum da 50 onns
La Banca Raiffeisen Medel/Lucmagn festivescha siu giubileum da 50 onns en duas parts. L'emprema miez avrel cun la radunonza generala ed il gentar usitau e la secunda igl uost en tenda ad Urlatsch cun aperitiv, tscheina per envidai e l'entira populaziun medelina. Per sault e divertiment ei medemamein procurau.
La broschura raquenta la historia dalla banca.
Pigl onn da giubileum installescha la banca il niev sistem “Dialba 2000” e las localitads che s'audan dapi 1987 alla banca vegnan restructuradas per saver trer a néz meglier il plaz egl edifeci da banca.
Cefras indicativas l'entschatta digl onn
La broschura raquenta la historia dalla banca.
Pigl onn da giubileum installescha la banca il niev sistem “Dialba 2000” e las localitads che s'audan dapi 1987 alla banca vegnan restructuradas per saver trer a néz meglier il plaz egl edifeci da banca.
Cefras indicativas l'entschatta digl onn
| commembers | 283 |
| summa da bilanza | 22'458'152 |
| emprests | 17'519'809 |
| spargn ed obligaziuns | 20'766'864 |
| reservas | 705'967 |
| gudogn | 31'191 |
Empremas fusiuns culla Banca Raiffeisen Disentis/Mustér
Avon paucs onns aunc strusch da patertgar, ussa ina realitad:
Las Bancas Raiffeisen Sumvitg, Surrein e Cumpadials sedecidan da fusiunar culla Banca Raiffeisen Disentis/Mustér. Sper empremas sondaschas igl onn 1992 denter las bancas da Sumvitg e Cumpadials dat ei 1996 discussiuns d'eventualmein fusiunar sulettamein eifer las treis bancas dalla vischnaunca da Sumvitg. Quei va lu ora en nuot, aschia che mo la fusiun culla Banca Raiffeisen Disentis/Mustér vegn en damonda.
Igl avrel 1997 decidan ils commembers dalla Banca Raiffeisen Cumpadials cun 49 encunter 5 vuschs da fusiunar cun Mustér.
Medemamvein igl avrel 1997 decida la radunonza generala dalla Banca Raiffeisen Sumvitg – sin giavisch ord il miez dalla radunonza cun scrutini – cun 65 encunter 10 vuschs da fusiunar cun Mustér.
Ils commembers dalla Banca Raiffeisen Surrein decidan il zercladur 1997 en ina radunonza generala extraordinaria cun 64 encunter 3 vuschs da fusiunar cun Mustér.
La finala acceptan era ils commembers dalla Banca Raiffeisen Disentis/Mustér las fusiuns.
Sumvitg, Surrein e Cumpadials san tarmetter ensemen dus commembers el cussegl d'administraziun ed in el cussegl da survigilonza dalla banca fusiunada.
Las Bancas Raiffeisen Sumvitg, Surrein e Cumpadials sedecidan da fusiunar culla Banca Raiffeisen Disentis/Mustér. Sper empremas sondaschas igl onn 1992 denter las bancas da Sumvitg e Cumpadials dat ei 1996 discussiuns d'eventualmein fusiunar sulettamein eifer las treis bancas dalla vischnaunca da Sumvitg. Quei va lu ora en nuot, aschia che mo la fusiun culla Banca Raiffeisen Disentis/Mustér vegn en damonda.
Igl avrel 1997 decidan ils commembers dalla Banca Raiffeisen Cumpadials cun 49 encunter 5 vuschs da fusiunar cun Mustér.
Medemamvein igl avrel 1997 decida la radunonza generala dalla Banca Raiffeisen Sumvitg – sin giavisch ord il miez dalla radunonza cun scrutini – cun 65 encunter 10 vuschs da fusiunar cun Mustér.
Ils commembers dalla Banca Raiffeisen Surrein decidan il zercladur 1997 en ina radunonza generala extraordinaria cun 64 encunter 3 vuschs da fusiunar cun Mustér.
La finala acceptan era ils commembers dalla Banca Raiffeisen Disentis/Mustér las fusiuns.
Sumvitg, Surrein e Cumpadials san tarmetter ensemen dus commembers el cussegl d'administraziun ed in el cussegl da survigilonza dalla banca fusiunada.
La princessa Diana sedisgrazia
(https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/1/1a/Floral_tributes_at_Kensington_Palace_-_geograph.org.uk_-_2799215.jpg ) Lady Di – sco quei che la princessa dalla Gronda Bretagna Diana vegn numnada – miera entras in accident cun auto a Paris. Igl entir mund ei schoccaus ed en malencurada. welt
La Banca Raiffeisen Disentis/Mustér festivescha il giubileum da 75 onns
Il cussegl d'administraziun e da survigilonza a caschun dalla radunonza da giubileum. La Banca Raiffeisen Disentis/Mustér (ni tenor Simon Camartin en siu plaid pil giubileum: «la banca dil pievel cun fatscha humana») festivescha sco secunda Banca Raiffeisen sisum la Surselva il giubileum da 75 onns.
El center dallas festivitads ein la radunonza generala ed il banchet da fiasta enramai da plaids e producziuns culturalas. La radunonza ei era gest l'emprema suenter la fusiun dallas bancas Raiffeisen da Sumvitg, Cumpadials e Surrein cun la Banca Raiffeisen Disentis/Mustér. Tenor La Quotidiana suondan 600 persunas igl invit.
La broschura da giubileum relata digl andament dalla banca dils davos 75 onns.
Cefras indicativas l'entschatta digl onn
El center dallas festivitads ein la radunonza generala ed il banchet da fiasta enramai da plaids e producziuns culturalas. La radunonza ei era gest l'emprema suenter la fusiun dallas bancas Raiffeisen da Sumvitg, Cumpadials e Surrein cun la Banca Raiffeisen Disentis/Mustér. Tenor La Quotidiana suondan 600 persunas igl invit.
La broschura da giubileum relata digl andament dalla banca dils davos 75 onns.
Cefras indicativas l'entschatta digl onn
| commembers | 1'359 |
| summa da bilanza | 120'589'250 |
| emprests | 106'414'074 |
| spargn ed obligaziuns | 103'713'565 |
| reservas | 3'602'122 |
| gudogn | 136'027 |
Niev bancomat e novs survetschs
Il cussegl d'administraziun dalla Banca Raiffeisen Disentis/Mustér decida d'installar in niev bancomat a Mustér. Il bancomat vegl da Mustér vegn installaus a Sumvitg.
La banca introducescha il conto privat per commembers. Quel ei adattaus sco conto da pagas, respectivamein per persunas cun entradas e pagaments regulars. Per quei conto quenta la banca buca spesas. Plinavon dat ei da niev in conto da spargn cun in tscheins preferiu per commembers e commembras.
La banca introducescha il conto privat per commembers. Quel ei adattaus sco conto da pagas, respectivamein per persunas cun entradas e pagaments regulars. Per quei conto quenta la banca buca spesas. Plinavon dat ei da niev in conto da spargn cun in tscheins preferiu per commembers e commembras.
La Banca Raiffeisen Tujetsch sa retrer atgnas localitads a Sedrun
Miez zercladur 1998 retrai la Banca Raiffeisen Tujetsch atgnas localitads en condomini ella casa nova dad Emanuel Berther-Maissen a Sedrun. Il directori dalla banca ei sedecidius da separticipar vid la construcziun da quella casa e d'endrizzar localitads per la banca denter auter, perquei ch'il plaz ellas localitads veglias vegn pli e pli scarts per las pretensiuns actualas d'ina banca.
Dil di dall'inauguraziun scriva La Quotidiana: «Las localitads […] sepresentan en vestgiu modern e modernas ein era las apparaturas dalla banca. In 'highlight' ei l'apparatura che informescha la clientella davart las aczias e la fiera monetara.»
Avon che retrer atgnas localitads ei il biro dalla Banca Raiffeisen Tujetsch staus domiciliaus dapi la fundaziun igl onn 1944 ella casa dil cassier sin plaz Cadruvi. Sulettamein da 1975 tochen 1978 secasa la banca en la casa da Fidel e Gion Andriu Monn. Duront quei temps vegn la casa sil plaz Cadruvi spazzada e reconstruida. 1978 retrai la banca puspei localitads ella casa sil plaz Cadruvi. Ils 26 d'uost dat ei in di dallas portas aviartas.
Cun cumprar e retrer atgnas localitads igl onn 1998 eis ei buca finiu. 2008 sedecida il directori dalla banca da cumprar in ulteriur local sil medem plaun sco la banca, da colligiar quel culs biros existents e d'adattar el als basegns d'ina banca moderna.
Da quellas localitads fa la banca diever tochen avon Pastgas digl onn 2020. Lu sa ella retrer novas localitads ella “Residenza Dulezi” e dar a fit las localitads veglias.
Dil di dall'inauguraziun scriva La Quotidiana: «Las localitads […] sepresentan en vestgiu modern e modernas ein era las apparaturas dalla banca. In 'highlight' ei l'apparatura che informescha la clientella davart las aczias e la fiera monetara.»
Avon che retrer atgnas localitads ei il biro dalla Banca Raiffeisen Tujetsch staus domiciliaus dapi la fundaziun igl onn 1944 ella casa dil cassier sin plaz Cadruvi. Sulettamein da 1975 tochen 1978 secasa la banca en la casa da Fidel e Gion Andriu Monn. Duront quei temps vegn la casa sil plaz Cadruvi spazzada e reconstruida. 1978 retrai la banca puspei localitads ella casa sil plaz Cadruvi. Ils 26 d'uost dat ei in di dallas portas aviartas.
Cun cumprar e retrer atgnas localitads igl onn 1998 eis ei buca finiu. 2008 sedecida il directori dalla banca da cumprar in ulteriur local sil medem plaun sco la banca, da colligiar quel culs biros existents e d'adattar el als basegns d'ina banca moderna.
Da quellas localitads fa la banca diever tochen avon Pastgas digl onn 2020. Lu sa ella retrer novas localitads ella “Residenza Dulezi” e dar a fit las localitads veglias.
La Pro Lucmagn vegn fundada
Extract ord il rapport annual 1967 dalla Pro Surselva. Il Pass dil Lucmagn (Cuolm Sontga Maria) duei star aviarts duront igl unviern. Exponents dalla politica e dil turissem dalla Cadi e dalla Val dil Blegn fundeschan l'uniun «La Pro Lucmagn» che vul s'engaschar per l'avertura dil Lucmagn duront igl unviern. Tenor in studi dallas Pendicularas Mustér SA purtass quell'avertura gronds avantatgs economics allas vischnauncas sisum la Surselva.
La Pro Lucmagn ha denton ina historia bia pli liunga. Dil rapport annual 1967 dalla Pro Surselva (igl emprem insumma) resorta ch'ella ha recepiu la gruppa d'interess (Pro Lucmagn) sco cumissiun en siu ravugl. La gruppa secumpona da representants dalla Cadi e dalla Val Blenio ed ha per mira da tener aviert il Pass Lucmagn pli ditg atun e primavera.welt
La Pro Lucmagn ha denton ina historia bia pli liunga. Dil rapport annual 1967 dalla Pro Surselva (igl emprem insumma) resorta ch'ella ha recepiu la gruppa d'interess (Pro Lucmagn) sco cumissiun en siu ravugl. La gruppa secumpona da representants dalla Cadi e dalla Val Blenio ed ha per mira da tener aviert il Pass Lucmagn pli ditg atun e primavera.
Introducziun digl EURO
Las bancas svizras fundeschan igl onn 1998 quasi ina secunda banca centrala a Frankfurt: la Swiss Euro Clearing Bank. Entras quella vulan ellas far tut ils pagaments cun euros per la Svizra. Igl euro vegn introducius 1999 sco daner virtual e 2002 lu sco daner contant. welt
Las bancas Raiffeisen da Trun/Schlans e Medel/Lucmagn fusiuneschan cun Mustér – la banca fusiunada survegn in niev num
L'entschatta digl onn 1999 contactescha il cussegl d'administraziun dalla Banca Raiffeisen Trun/Schlans per l'emprema gada ils responsabels dalla Banca Raiffeisen Disentis/Mustér pertuccont in'eventuala fusiun. Dalla direcziun dalla banca centrala a Sogn Gagl vegnan adina dapli pretensiuns allas bancas regiunalas. Da quellas vegn ei pretendiu denter auter d'introducir il sistem da quater egls (vul dir che silmeins duas persunas ston luvrar en banca). Da novs directurs dallas bancas vegn ei giavischau da niev silmeins siat onns experientscha bancara e dapli scolaziuns specificas. Per la banca da Trun ei quei in punct impurtont. La midada dalla direcziun stat sin rucca pervia dil pensiunament dil menader actual.
Ils mieds da massa rapportan da quellas discussiuns denter Trun e Mustér. Sin fundament da quels rapports sefatschenta lu era il cussegl d'administraziun dalla Banca Raiffeisen Medel/Lucmagn dalla damonda e contactescha da sia vart ils responsabels dalla banca da Mustér. Il cussegl d'administraziun dalla Banca Medel/Lucmagn ei perschuadius da saver contonscher meglieras cundiziuns per ina fusiun cun vegnir sez activs.
Allas radunonzas generalas da 1999 vegnan las commembras ed ils commembers dallas duas bancas informai davart la situaziun e davart la necessitad da fusiunar. Il cussegl d'administraziun dalla Banca Raiffeisen Trun/Schlans sa informar supplementarmein ch'analisas hagien mussau ch'il potenzial dalla carschen economica enteifer il territori da fatschenta seigi fetg mudests. Las pretensiuns dallas duas Bancas Raiffeisen Medel/Lucmagn e Trun/Schlans enviers Mustér ein pli u meins las medemas. La Banca Raiffeisen Disentis/Mustér sto midar num, ils plazs da lavur existents ston restar a Trun e Curaglia ed ils temps d'avertura dils spurtegls astgan buca vegnir midai. Omisduas bancas vulan daniev mintgamai ina representanta ni in representant el cussegl d'administraziun ed el cussegl da survigilonza dalla banca fusiunada.
Duront la secunda mesadad da 1999 vegnan commembras e commembers d’omisduas bancas informai a scret ed a caschun d'ina sera d'informaziun a bucca, davart igl andament dallas contractivas per la fusiun.
Ils 10 da mars 2000 decida la radunonza generala dalla Banca Raiffeisen Trun/Schlans cun 138 encunter 11 vuschs da fusiunar cun la banca a Mustér.
Ils 19 da mars 2000 decida lu era la radunonza generala dalla Banca Raiffeisen Medel/Lucmagn cun 73 encunter 3 vuschs da fusiunar cun la banca da Mustér.
Ella radunonza dils 24 da mars 2000 acceptan las commembras ed ils commembers dalla Banca Raiffeisen Disentis/Mustér la fusiun cun las bancas Raiffeisen Medel/Lucmagn (253 gie e 6 abstenziuns) e Trun/Schlans (259 gie e 0 na).
Il niev num dalla banca dat da discutar. La finala vegn la midada a “Banca Raiffeisen Disentis/Cadi” era acceptada cun 241 encunter 7 vuschs ed 11 abstenziuns.
Ils cussegls d'administraziun e da survigilonza vegnan slargai per mintgamai duas persunas. Da niev fan Walter Gähler per Trun/Schlans e Corsin Flepp per Medel part dil cussegl d'admistraziun dalla Banca Raiffeisen Disentis/Cadi. El cussegl da survigilonza vegn Alois Tomaschett elegius per Trun/Schlans e Fidel Lutz per Medel.
La fusiun va en vigur retroactivmein cugl 1. da schaner 2000. Suenter la fusiun ha la banca Raiffeisen Disentis/Cadi ina summa da bilanza da 208'641'000 francs, emprests da 182'486'000 francs, daners da clientella da 165'937'000 francs e 2'439 commembers.
Ils mieds da massa rapportan da quellas discussiuns denter Trun e Mustér. Sin fundament da quels rapports sefatschenta lu era il cussegl d'administraziun dalla Banca Raiffeisen Medel/Lucmagn dalla damonda e contactescha da sia vart ils responsabels dalla banca da Mustér. Il cussegl d'administraziun dalla Banca Medel/Lucmagn ei perschuadius da saver contonscher meglieras cundiziuns per ina fusiun cun vegnir sez activs.
Allas radunonzas generalas da 1999 vegnan las commembras ed ils commembers dallas duas bancas informai davart la situaziun e davart la necessitad da fusiunar. Il cussegl d'administraziun dalla Banca Raiffeisen Trun/Schlans sa informar supplementarmein ch'analisas hagien mussau ch'il potenzial dalla carschen economica enteifer il territori da fatschenta seigi fetg mudests. Las pretensiuns dallas duas Bancas Raiffeisen Medel/Lucmagn e Trun/Schlans enviers Mustér ein pli u meins las medemas. La Banca Raiffeisen Disentis/Mustér sto midar num, ils plazs da lavur existents ston restar a Trun e Curaglia ed ils temps d'avertura dils spurtegls astgan buca vegnir midai. Omisduas bancas vulan daniev mintgamai ina representanta ni in representant el cussegl d'administraziun ed el cussegl da survigilonza dalla banca fusiunada.
Duront la secunda mesadad da 1999 vegnan commembras e commembers d’omisduas bancas informai a scret ed a caschun d'ina sera d'informaziun a bucca, davart igl andament dallas contractivas per la fusiun.
Ils 10 da mars 2000 decida la radunonza generala dalla Banca Raiffeisen Trun/Schlans cun 138 encunter 11 vuschs da fusiunar cun la banca a Mustér.
Ils 19 da mars 2000 decida lu era la radunonza generala dalla Banca Raiffeisen Medel/Lucmagn cun 73 encunter 3 vuschs da fusiunar cun la banca da Mustér.
Ella radunonza dils 24 da mars 2000 acceptan las commembras ed ils commembers dalla Banca Raiffeisen Disentis/Mustér la fusiun cun las bancas Raiffeisen Medel/Lucmagn (253 gie e 6 abstenziuns) e Trun/Schlans (259 gie e 0 na).
Il niev num dalla banca dat da discutar. La finala vegn la midada a “Banca Raiffeisen Disentis/Cadi” era acceptada cun 241 encunter 7 vuschs ed 11 abstenziuns.
Ils cussegls d'administraziun e da survigilonza vegnan slargai per mintgamai duas persunas. Da niev fan Walter Gähler per Trun/Schlans e Corsin Flepp per Medel part dil cussegl d'admistraziun dalla Banca Raiffeisen Disentis/Cadi. El cussegl da survigilonza vegn Alois Tomaschett elegius per Trun/Schlans e Fidel Lutz per Medel.
La fusiun va en vigur retroactivmein cugl 1. da schaner 2000. Suenter la fusiun ha la banca Raiffeisen Disentis/Cadi ina summa da bilanza da 208'641'000 francs, emprests da 182'486'000 francs, daners da clientella da 165'937'000 francs e 2'439 commembers.
Igl Hotel Cristallina siara sias portas, la Casa Cristallina daventa center administrativ
La Casa Cristallina vegn renovada e transferida en in center administrativ per la banca cun biros e stanzas da sesida. Sulettamein l'habitaziun ella tiarz'alzada resta e vegn affitada dil niev directur Alfons Quinter cun sia famiglia.
Duront la sanaziun survescha la banca la clientella al spurtegl che vegn transferius dil plaunterren ell'emprema alzada. La partiziun da credits vegn disloccada en in'habitaziun ella casa dad Alfons Manetsch-Derungs che sesanfla visavi la Casa Cristallina.
Miez zercladur 2000 dat la Banca Raiffeisen Disentis/Cadi la pusseivladad ad in e scadin da prender investa dallas localitads novas. L'avertura vegn festivada cun concerts e producziuns culturalas, denter auter culla gruppa Maconga da Rabius e scolaras e scolars da Segnas.
La Banca Raiffeisen Disentis/Cadi survegn in niev directur ed ina nova organisaziun dil cussegl d'administraziun
Alfons Quinter succeda a Paul Duff che ha demissiunau suenter ch’el ha menau la Banca Raiffeisen Disentis/Mustér dapi 1986. Alfons Quinter lavura il davos tier l'interpresa PricewaterhouseCoopers. El entscheiva sia nova lavur il zercaldur 2000.
Las fusiuns cloman midadas per tgamunar la banca. Perquei indroducescha il cussegl d'administraziun da niev in sistem da ressorts che vegnan tgamunai mintgamai d'in commember dil cussegl. Plinavon introducescha la banca igl “Internetbanking” ed ademplescha cun quei in fervent giavisch dalla clientella.
Las fusiuns cloman midadas per tgamunar la banca. Perquei indroducescha il cussegl d'administraziun da niev in sistem da ressorts che vegnan tgamunai mintgamai d'in commember dil cussegl. Plinavon introducescha la banca igl “Internetbanking” ed ademplescha cun quei in fervent giavisch dalla clientella.
Davosa tschentada dil Cumin dalla Cadi
Cumbat da votaziun.
Cun la refuorma dil territori vegnan tut ils cumins grischuns aboli silla fin da 2015.
Ulteriuras midadas per la Banca Raiffeisen Disentis/Cadi
Midada tiel cussegl d'administraziun:
Igl emprem da fevrer 2001 miera il president dil cussegl d'administraziun Erwin Nay tut surura. Il Nini, sco quei ch'el vegneva numnaus, administrescha la Banca Raiffeisen Disentis/Mustér da 1976 tochen 1981 e presidiescha il cussegl d'administraziun da 1990 tochen sia mort. Sut siu presidi vegnan las bancas Raiffeisen da Sumvitg, Cumpadials, Surrein e lu era quellas da Trun e Medel fusiunadas alla Banca Raiffeisen Disentis/Cadi. Plinavon vegn la Casa Cristallina midada en in center d'administraziun.
Culla mort dad Erwin Nay eis ei da segirar igl andament dalla banca. Il vicepresident Gion Battesta Manetsch surpren il tgamun ad interim. Alla radunonza generala dils 9 da mars 2001 vegn Gion Battesta Manetsch elegius president dil cussegl d'administraziun.
Nova organisaziun e purschida:
La direcziun secumpona da niev da treis persunas, numnadamein dil directur, dil menader dalla partiziun nova per cussegliaziun e plazzament da daners e dil menader dalla partiziun da credits.
Igl emprem da fevrer 2001 miera il president dil cussegl d'administraziun Erwin Nay tut surura. Il Nini, sco quei ch'el vegneva numnaus, administrescha la Banca Raiffeisen Disentis/Mustér da 1976 tochen 1981 e presidiescha il cussegl d'administraziun da 1990 tochen sia mort. Sut siu presidi vegnan las bancas Raiffeisen da Sumvitg, Cumpadials, Surrein e lu era quellas da Trun e Medel fusiunadas alla Banca Raiffeisen Disentis/Cadi. Plinavon vegn la Casa Cristallina midada en in center d'administraziun.
Culla mort dad Erwin Nay eis ei da segirar igl andament dalla banca. Il vicepresident Gion Battesta Manetsch surpren il tgamun ad interim. Alla radunonza generala dils 9 da mars 2001 vegn Gion Battesta Manetsch elegius president dil cussegl d'administraziun.
Nova organisaziun e purschida:
La direcziun secumpona da niev da treis persunas, numnadamein dil directur, dil menader dalla partiziun nova per cussegliaziun e plazzament da daners e dil menader dalla partiziun da credits.
Attentat sil World Trade Center
Ils 11 da settember 2001 attaccan terrorists islamistics differentas instituziuns americanas cun quater aviuns. Dus disfan ils sgrattaneblas dil World Trade Center, in pren en mira il Pentagon a Washington ed in croda giu perquei che passaschiers sedefendan encunter ils attentaders. Quei di va ell'historia sco «nine-eleven» e mida il mund da rudien.
Igl attentat dils 11 da settember 2001 a New York sefa era valer tier la Banca Raiffeisen Disentis/Cadi. Aschia pertuccan las sperditas alla buorsa era la clientella dalla banca cun valurs en fuorma d'aczias e fonds.welt
Igl attentat dils 11 da settember 2001 a New York sefa era valer tier la Banca Raiffeisen Disentis/Cadi. Aschia pertuccan las sperditas alla buorsa era la clientella dalla banca cun valurs en fuorma d'aczias e fonds.
Dameins commembers pil cussegl d’administraziun e da survigilonza e fiasta che cuntenta buca
La radunonza generala dalla Banca Raiffeisen Disentis/Cadi decida sin proposta dil cussegl d'administraziun da reducir quei gremi da sis sin tschun commembers. Aschia ston mo dus dils treis commembers dil cussegl d'administraziun che han demissiunau vegnir remplazzai.
Era il cussegl da survigilonza vegn redimensiunaus: da niev secumpona quel sulettamein da treis enstagl da tschun commembers. Pervia da quella decisiun vegnan Fidel Lutz ed Aluis Tomaschett ch'han demissiunau buca remplazzai.
Suenter la radunonza ordinaria dat ei tradiziunalmein ina tscheina e divertiment per commembras e commembers. Per ordinari ei quei ina fiasta fetg plascheivla, 2002 ei quei denton buc aschia: «Las tratgas dalla tscheina ein vegnidas survidas per part freidas gie schizun scheladas. Il servis ha era buca funcziunau oreifer aschia che la tscheina ha cuzzau memia ditg. Plinavon ei il survir las bubrondas staus meins buns. Il persunal ei staus memia pauc attents enviers ils giavischs dalla clientella. Igl artist engaschau ha buca perschuadiu. La qualitad dalla purschida ei stada mediocra.» Aschia fa il cussegl d'administraziun bilanza dalla fiasta el protocol d'ina da sias sesidas.
Era il cussegl da survigilonza vegn redimensiunaus: da niev secumpona quel sulettamein da treis enstagl da tschun commembers. Pervia da quella decisiun vegnan Fidel Lutz ed Aluis Tomaschett ch'han demissiunau buca remplazzai.
Suenter la radunonza ordinaria dat ei tradiziunalmein ina tscheina e divertiment per commembras e commembers. Per ordinari ei quei ina fiasta fetg plascheivla, 2002 ei quei denton buc aschia: «Las tratgas dalla tscheina ein vegnidas survidas per part freidas gie schizun scheladas. Il servis ha era buca funcziunau oreifer aschia che la tscheina ha cuzzau memia ditg. Plinavon ei il survir las bubrondas staus meins buns. Il persunal ei staus memia pauc attents enviers ils giavischs dalla clientella. Igl artist engaschau ha buca perschuadiu. La qualitad dalla purschida ei stada mediocra.» Aschia fa il cussegl d'administraziun bilanza dalla fiasta el protocol d'ina da sias sesidas.
Reducziun dil temps d'avertura dils spurtegls
Ina pretensiun dil concept da strategia dalla banca centrala da Sogn Gagl ei da serrar filialas che han meins che tschun minutas distanza cun auto ina da l'autra. La banca centrala pretenda era che mintga filiala stoppi far gudogn. Suenter haver evaluau ils quens da mintga filiala ed era examinau la distanza eifer las filialas, sedecida il cussegl d'administraziun dalla Banca Raiffeisen Disentis/Cadi da schar aviert pil mument tut las filialas.
Midadas dat ei denton tier il temps d'avertura dils spurtegls, ina valetaziun dil diember da visetas als spurtegls muossa ch'ils temps d'avertura san vegnir reduci. Ils novs temps d'avertura van en vigur igl 1. da fenadur 2002.
Midadas dat ei denton tier il temps d'avertura dils spurtegls, ina valetaziun dil diember da visetas als spurtegls muossa ch'ils temps d'avertura san vegnir reduci. Ils novs temps d'avertura van en vigur igl 1. da fenadur 2002.
Malauras en Surselva – surtut Schlans e Rueun ston registrar gronds donns
Schlans suenter las malauras. (Uffizi da guaud e privels da la natira - regiun Surselva)
Duei ei dar ina suletta Banca Raiffeisen en Surselva?
La damonda da fusiuns da bancas ei omnipresenta. Ei dat era ponderaziuns dad eventualmein fusiunar tut las bancas Raiffeisen en Surselva ad ina unica. Bia e grondas discussiuns dat ei denton buca, il cussegl d'administraziun dalla Banca Raiffeisen Disentis/Cadi vesa negina necessitad per ina tala fusiun. Senza la participaziun da Mustér fagess ina fusiun dallas Bancas Raiffeisen Surselva (anteriura Banca Raiffeisen Arena Alva), Tumpiv/Breil e Tujetsch buca senn. allgemein
Resultats da record per la Banca Raiffeisen Disentis/Cadi
La summa da bilanza per 2003 crescha per 5.2 milliuns francs ni 2.4 % (2002: 1.6 %) e munta a 226.8 milliuns francs. La rentabilitad dalla banca crescha era marcantamein, il gudogn brut crescha per 27.5 % (2002: 6.4 %) sin 4.8 milliuns ed il gudogn annual per 8.7 % (2002: 2.1 %) ni 25'000 francs sin 311'000 francs.
Cuntrari a quels buns resultats ei igl onn caracterisaus d'ina conjunctura stagnonta: ils tscheins hipotecars e quels per daners da spargn sesbassan danovamein.
Cuntrari a quels buns resultats ei igl onn caracterisaus d'ina conjunctura stagnonta: ils tscheins hipotecars e quels per daners da spargn sesbassan danovamein.
Tsunami egl Ocean indic
Ils 26 da december 2004 caschuna in tiaratriembel sutmarin pliras undas giganticas egl Ocean indic, in Tsunami. Il tiaratriembel ha ina fermezia da 9.0 puncts silla scala da Richter. Igl epicenter ei avon la costa el nord-vest da Sumatra. 230'000 persunas mieran. welt
Daco crescha Raiffeisen sur la media – il directur rispunda
Ord La Quotidiana dils 7 da mars 2005:
La gruppa Raiffeisen ei carschida – secund il directur Alfons Quinter – sur la media ils davos onns en Svizra. Ella ha acquistau novs camps da fatschenta, oravontut els marcaus. Recepts ein: la confidonza e la strategia transparenta constanta. En temps da grondas midadas e malsegirtad enquera il client stabilitad e segirtad. Quei sa Raiffeisen porscher era cun metter cussegliaziun cumpetenta el center dallas activitads. Succediu ei quei era cun agid dils partenaris: la Gruppa Vontobel e Helvetia Patria. Gest la collaboraziun cun Vontobel vegn intensivada. Dad ella spetgan ins novs impuls per interessants products e cussegliaziun cumpetenta per ina sligiaziun optimala.
La gruppa Raiffeisen ei carschida – secund il directur Alfons Quinter – sur la media ils davos onns en Svizra. Ella ha acquistau novs camps da fatschenta, oravontut els marcaus. Recepts ein: la confidonza e la strategia transparenta constanta. En temps da grondas midadas e malsegirtad enquera il client stabilitad e segirtad. Quei sa Raiffeisen porscher era cun metter cussegliaziun cumpetenta el center dallas activitads. Succediu ei quei era cun agid dils partenaris: la Gruppa Vontobel e Helvetia Patria. Gest la collaboraziun cun Vontobel vegn intensivada. Dad ella spetgan ins novs impuls per interessants products e cussegliaziun cumpetenta per ina sligiaziun optimala.
Las bancas Raiffeisen survegnan in logo niev
Logo dils onns 40
Era per quei logo vegn ei denton surpriu ils simbols d'antruras; vul dir, il quadrel en fuorma da patgna, in simbol per diligenza e prevenziun, la spigia che simbolisescha la fritgeivladad e la raccolta, pia ils tscheins sin spargns, e la finala era la clav che simbolisescha la segirtad.
2006 fa la Raiffeisen lu in clar tagl. Il logo sepresenta mo pli cul num, senza ils simbols vegls. La Banca Raiffeisen muossa cun quei ch'ella ei sedeliberada dil maletg (image) dalla banca da purs e ch'ella ha fulau via per crescher e daventar il numer dus dallas bancas svizras.
La Banca Raiffeisen Disentis/Cadi festivescha il 3000avel commember
Da seniester: Simona Cajacob, Adrian Schnoz, Gabriela Cadruvi-Maissen. La Banca Raiffeisen Disentis/Cadi surmunta in tierm impurtont. Ella sa registrar il 3000avel commember. La banca vul mussar l'impurtonza da quei pass cun surdar bons dall'uniun da commerci e professiun ad Adrian Schnoz, il 3000avel commember sco era a Simona Cajacob, la 2999avla commembra ed a Gabriela Cadruvi-Maissen, la 3001avla commembra.
Ils cussegls da survigilonza dallas Bancas Raiffeisen vegnan aboli
Il december 2005 decida il parlament naziunal ina revisun dil dretg d’obligaziuns. Denter auter vegnan las pretensiuns d'independenza per commembers d'organs da controlla considerablamein pli rigurusas. Per las Bancas Raiffeisen munta quei ch'ils commembers astgan buca pli far part dil cussegl da survigilonza sco tochen ussa. El futur duei ina fatschenta independenta reveder il quen dalla banca. La Banca Raiffeisen Disentis/Cadi e la Banca Raiffeisen Tujetsch fan las midadas necessarias dils statuts a caschun dallas radunonzas generalas 2007. Ellas aboleschan cheutras ils cussegls da survigilonza.
La filiala a Cumpadials siara sias portas
Igl administratur Gion Battesta Degonda va en pensiun suenter 31 onns en survetsch da Raiffeisen. La fin da mars siara cunquei era la filiala a Cumpadials las portas per adina.
All'entschatta vegnevan las fatschentas fatgas en ina stiva sper il local d'ustria dalla Pensiun Degonda. Silsuenter, tochen alla midada ella casa nova da Gion Battesta Degonda igl onn 1991, dat la casa paterna da G.B. Degonda sper la fabrica da finiastras suttetg al biro dalla banca.
2007 vegn il menaschi dalla filiala da Cumpadials integraus ella filiala a Sumvitg.
All'entschatta vegnevan las fatschentas fatgas en ina stiva sper il local d'ustria dalla Pensiun Degonda. Silsuenter, tochen alla midada ella casa nova da Gion Battesta Degonda igl onn 1991, dat la casa paterna da G.B. Degonda sper la fabrica da finiastras suttetg al biro dalla banca.
2007 vegn il menaschi dalla filiala da Cumpadials integraus ella filiala a Sumvitg.
Ils biros a Trun vegnan sanai
Il tunnel da Flem vegn inauguraus
Avertura dil tunnel da Flem. (Uffeci da construcziun bassa dil Grischun)
Crisa da finanzas
Che la borla d'immobiglias els Stadis Uni dall'America schloppa vala sco punct da partenza per la crisa da finanzas da 2008. Malgrad entradas bassas survegnan biars americans credits per cumprar casas. Suenter ch'ils prezis d'immobiglias crodan e biaras immobiglias ston vegnir ingantadas piardan las bancas milliardas dollars. La banca Lehman Brothers annunzia il settemer 2008 insolvenza. Sinquei van las valurs alla buorsa a val.
La crisa da finanzas da 2008 mida il mund da finanzas sco aunc mai.welt
La crisa da finanzas da 2008 mida il mund da finanzas sco aunc mai.
La Banca Raiffeisen Tujetsch sa nudar in niev record
2008 conceda la Banca Raiffeisen Tujetsch credits hipotecars per varga 8 milliuns francs. Quei ei in augment dad 8.44 % cumparegliau cugl onn avon ed il pli grond augment ch'ei vegnius contonschius zacu enteifer in onn. En tut muossan las posiziuns da hipotecas ed emprests ina summa da varga 107 milliuns francs.
La Banca Raiffeisen Tujetsch fusiunescha cun la Banca Raiffeisen Disentis/Cadi. La banca fusiunada survegn in niev num
Il fevrer 2008 vegn il persunal dalla Banca Raiffeisen Tujetsch informaus ch'il cussegl d'adminstraziun prepari la fusiun cun la banca a Mustér. Il december 2008 orientescha il president Vigeli Giossi commembras e commembers ch'igl administratur Simeon Cavegn mondi en pensiun en dus onns e che la direcziun dalla banca centrala a Sogn Gagl pretendi che la banca fusiuneschi cun ina banca vischinonta sch'igl administratur cali. Il cussegl d'adminstraziun seigi responsabels da far il meglier pusseivel ord la situaziun. Perquei hagi il cussegl decidiu suenter liungas ponderaziuns da contrahar culla Banca Raiffeisen Disentis/Cadi. Cun la fusiun previda resti la banca vinavon en Tujetsch, ella paghi taglias en vischnaunca, las commembras ed ils commembers vegnien survi e cussegliai sco tochen ussa ella val e las plazzas seigien garantidas era egl avegnir.
La radunonza generala dalla Banca Raiffeisen Tujetsch dils 5 d'avrel 2009 decida cun 176 encunter 14 vuschs da fusiunar culla Banca Raiffeisen Disentis/Cadi.
Ils 17 d'avrel 2009 accepta era la radunonza generala dalla Banca Raiffeisen Disentis/Cadi la fusiun cun la Banca Raiffeisen Tujetsch unanimamein cun 479 vuschs. Il medem mument accepta la radunonza era la midada da num da «Banca Raiffeisen Disentis/Cadi» a «Banca Raiffeisen Cadi» cun 450 encunter 3 vuschs e 26 abstenziuns.
Ewald Cavegn e Pius Cavegn vegnan elegi el cussegl d'administraziun sco representants da Tujetsch.
Suenter la fusiun culla banca Raiffeisen Tujetsch ha la banca Raiffeisen Cadi ina summa da bilanza da 398 milliuns francs, in volumen d'emprests da 364 milliuns francs, duers enviers la clientella da 284 milliuns francs e 4'364 commembras e commembers. Ella dat lavur a 23 collaboraturs e collaboraturas.
La radunonza generala dalla Banca Raiffeisen Tujetsch dils 5 d'avrel 2009 decida cun 176 encunter 14 vuschs da fusiunar culla Banca Raiffeisen Disentis/Cadi.
Ils 17 d'avrel 2009 accepta era la radunonza generala dalla Banca Raiffeisen Disentis/Cadi la fusiun cun la Banca Raiffeisen Tujetsch unanimamein cun 479 vuschs. Il medem mument accepta la radunonza era la midada da num da «Banca Raiffeisen Disentis/Cadi» a «Banca Raiffeisen Cadi» cun 450 encunter 3 vuschs e 26 abstenziuns.
Ewald Cavegn e Pius Cavegn vegnan elegi el cussegl d'administraziun sco representants da Tujetsch.
Suenter la fusiun culla banca Raiffeisen Tujetsch ha la banca Raiffeisen Cadi ina summa da bilanza da 398 milliuns francs, in volumen d'emprests da 364 milliuns francs, duers enviers la clientella da 284 milliuns francs e 4'364 commembras e commembers. Ella dat lavur a 23 collaboraturs e collaboraturas.
Il cussegl d'administraziun dalla Banca Raiffeisen Cadi vegn redimensiunaus
Dapi la fusiun dallas Bancas Raiffeisen Tujetsch e Disentis/Cadi alla Banca Raiffeisen Cadi dumbra il cussegl d'administraziun puspei siat commembers. Il cussegl d'administraziun decida da reducir il diember sin sis dels. Perquei vegn Ewald Cavegn che ha demissiunau buca remplazzaus.
La radunonza generala sa ultra da quei registrar in niev record: Il gudogn brut crescha igl onn 2009 sin 3.6 milliuns francs.
La radunonza generala sa ultra da quei registrar in niev record: Il gudogn brut crescha igl onn 2009 sin 3.6 milliuns francs.
Emprema sentupada 60-plus
Extract ord il protocol dalla radunonza generala da fusiun dalla Banca Raiffeisen Tujetsch. A caschun dalla radunonza generala da fusiun a Sedrun giavischan ils commembers da Tujetsch ch'ei vegni organisau vinavon ina fuorma da radunonza generala ella val. Il cussegl d'administraziun dalla Banca Raiffeisen Cadi discutescha quei giavisch e sviluppescha la sentupada 60-plus, ina pusseivladad d'envidar commembras e commembers ad ina fiastetta e d'informar digl andament dalla banca.
L'emprema da quellas sentupadas ha liug ils 16 da matg 2010 ella sala dalla casa da scola a Sedrun. «Cun 215 participontAs ei la sala stada anzi pintga ed ins ha stuiu dar giu a ca 20 persunas. Il plaid dil president G.B. Manetsch, il rapport dil directur A. Quinter, il cant sonor dil Cantus firmus ed ina buna tschavera han propi dau in'emperneivla e cordiala atmosfera», ei la bilanza tenor il protocol dil cussegl d'administraziun.
L'emprema da quellas sentupadas ha liug ils 16 da matg 2010 ella sala dalla casa da scola a Sedrun. «Cun 215 participontAs ei la sala stada anzi pintga ed ins ha stuiu dar giu a ca 20 persunas. Il plaid dil president G.B. Manetsch, il rapport dil directur A. Quinter, il cant sonor dil Cantus firmus ed ina buna tschavera han propi dau in'emperneivla e cordiala atmosfera», ei la bilanza tenor il protocol dil cussegl d'administraziun.
La Casa Cristallina vegn sanada in'ulteriura gada
Il matg 2011 vegn ei organisau in di dallas portas aviartas ensemen culla canzlia communala ch'ei era vegnida sanada.
Midadas tier ils bancomats da Sumvitg e Mustér
Il bancomat a Sumvitg sto vegnir remplazzaus. Il cussegl d'administraziun decida da montar in niev bancomat a Mustér. Cun quel sa la clientella buca mo retrer, mobein era pagar en daners. Il bancomat existent a Mustér vegn dislocaus a Sumvitg e remplazza leu il vegl. Ils locals da banca a Sumvitg vegnan sanai.
Introducziun dil cuors minimal pigl euro
Il franc svizzer ei survaletaus massivamein ed irritescha las fieras monetaras. Il settember 2011 intervegn la Banca Naziunala Svizra ed introducescha il settember 2011 in cuors minimal pigl euro (1.20 francs per 1.00 euro). Cunquei vegn l’economia svizra salvada da crisas. Ella sa nezegiar il temps per sepreparar sin ina nova situaziun finanziala. 2015 sligia la banca naziunala puspei il cuors minimal artificial. welt
La Banca Raiffeisen Cadi s'engascha sil sectur dalla fotovoltaica
Ils implonts fotovoltaics sin ils tetgs dils menaschis "Auto Huonder" e "Scrinaria Flepp" a Mustér. La Banca Raiffeisen Cadi lai construir igl onn 2012 igl emprem implont fotovoltaic sil tetg dalla garascha dalla firma «T2 Racing GmbH» a Trun/Darvella. 2013 suondan dus implonts sils tetgs dils menaschis «Auto Huonder» e «Scrinaria Flepp» a Mustér. La banca pren a tscheins ils tetgs persuenter. Igl onn 2016 suonda in'ulteriur implont sil tetg dalla casa «Center dil vitg» a Mustér. Sco davos installescha la banca in indrez fotovoltaic igl atun 2022 sil tetg dalla Casa Cristallina.
Quels tschun indrezs han ina capacitad da ca. 250 kWp e produceschan in total da varga 200'000 kilowatturas per onn. Quei ei pli ch'il dubel dil diever da forza electrica che la Banca Raiffeisen Cadi drova en in onn a Trun, Mustér e Sedrun.
Quels tschun indrezs han ina capacitad da ca. 250 kWp e produceschan in total da varga 200'000 kilowatturas per onn. Quei ei pli ch'il dubel dil diever da forza electrica che la Banca Raiffeisen Cadi drova en in onn a Trun, Mustér e Sedrun.
Las vischnauncas da Trun e da Schlans fusiuneschan
Cunquei ch'era Eigias e Mastrils fusiuneschan il medem onn alla vischnaunca da Landquart sereducescha il diember da vischnauncas el Grischun da 178 sin 176.
Reorganisaziun dil temps d'avertura dallas filialas
El rom dil project “LEAN” ch'animescha las bancas da spargnar cuosts, decida il cussegl d'administraziun dalla banca Raiffeisen Cadi da serrar la filiala a Rueras per la fin da zercladur e d'offerir als clients da Rueras in survetsch da tarmetter daners a casa. Las uras d'avertura dalla filiala a Sumvitg vegnan adattadas naven dil matg. Per las filialas a Sedrun e Trun vegnan las uras d'avertura dalla sonda reorganisadas naven dil fenadur. Plinavon decida il cussegl d'administraziun da reducir las uras d'avertura dalla filiala a Curaglia naven dil schaner 2014.
Ulteriuras midada el cussegl d'administraziun dalla Banca Raiffeisen Cadi
Il cussegl d'administraziun dalla Banca Raiffeisen Cadi vegn reducius da sis sin tschun persunas. Aschia remplazza la radunonza generala mo in dils dus cussegliers Theo Loretz e Pius Cavegn che han demissiunau.
Niev commember dil cussegl d'administraziun daventa Vigeli Jacomet.
L'obligaziun solidarica limitada dils commembers croda
Ella bilanza dallas bancas Raiffeisen figurescha l'obligaziun solidarica limitada (8'000 francs) dils commembers sco agen capital. Il cussegl federal ha giu decidiu 2009 che quell’obligaziun vali buca pli sco agens mieds – aschia ch'els astgan era buca figurar ella bilanza. Perquei vegnan ils statuts dalla Banca Raiffeisen Cadi era adattai e suenter che l'obligaziun illimitada dils commembers ei gia curdada 1990 croda ussa era l'obligaziun limitada. Ils commembers ston pia buca star buns per maximalmein 8'000 francs en cass che la banca vess da vegnir en pitgiras finanzialas.
Midada el cussegl d'administraziun e midada da statuts
Pervia dalla mort prematura d'Erwin Degonda elegia la radunonza generala Donat Nay el cussegl d'administraziun.
Per che la Banca Raiffeisen Cadi sappi duvrar legalmein il num romontsch ston ils statuts vegnir midai, numnadamein igl artechel 1 che secloma da niev:
(Romontsch) Art.1:
Sut la firma Banca Raiffeisen Cadi societad cooperativa (Raiffeisen Cadi Genossenschaft) (numnada cheu banca) cun sedia a 7180 Disentis/ Mustér exista ina societad cooperativa tenor art.828 ss. DO.
(Tudestg) Art.1:
Unter der Firma Raiffeisen Cadi Genossenschaft (Banca Raiffeisen Cadi societad cooperativa) (nachstehend Bank genannt) besteht eine Genossenschaft gemäss Art.828 ff OR mit Sitz in Disentis/Mustér.
Per che la Banca Raiffeisen Cadi sappi duvrar legalmein il num romontsch ston ils statuts vegnir midai, numnadamein igl artechel 1 che secloma da niev:
(Romontsch) Art.1:
Sut la firma Banca Raiffeisen Cadi societad cooperativa (Raiffeisen Cadi Genossenschaft) (numnada cheu banca) cun sedia a 7180 Disentis/ Mustér exista ina societad cooperativa tenor art.828 ss. DO.
(Tudestg) Art.1:
Unter der Firma Raiffeisen Cadi Genossenschaft (Banca Raiffeisen Cadi societad cooperativa) (nachstehend Bank genannt) besteht eine Genossenschaft gemäss Art.828 ff OR mit Sitz in Disentis/Mustér.
Tscheins negativs per emprests dalla confederaziun
Per spargnaders ed investurs entscheiva in temps difficil. La rendita segira d’obligaziuns sereducescha, per emprests dalla confederaziun vegn ei quintau tscheins negativs e per daners da spargn dat ei strusch tscheins pli.
Sulettamein quels ch'han hipotecas san selegrar sco aunc mai dils tscheins bass.welt
Sulettamein quels ch'han hipotecas san selegrar sco aunc mai dils tscheins bass.
La Banca Raiffeisen Cadi sligia ils problems da parcadis pil persunal
Casa Keller.
2009 cumpra la banca la casa davos igl Hotel Furca per schar spazzar quella e per schar construir parcadis.
2011 ha la banca era aunc la pusseivladad da cumprar la “Casa Keller“, situada gest sper ils parcadis novs. Ella preveda da schar vi la casa ni da spazzar ella e da slargar ils parcadis existents.
2013 dat il cussegl d'administraziun glisch verda alla direcziun per contrahar culs iniziants dalla surbaghegiada «Center dil vitg» en projectaziun. La Banca Raiffeisen Cadi sa segirar cheutras 17 parcadis cuvretgs che stattan a disposiziun dapi 2016 cullas ventschidas dalla surbaghegiada «Center dil vitg». Sil tetg dil «Center dil vitg» lai la banca Raiffeisen montar in ulteriur implont fotovoltaic.
Las filialas a Surrein, Sumvitg e Curaglia vegnan serradas
Filiala Surrein
Las localitads a Trun vegnan sanadas
En tut investescha la banca 1.3 milliuns francs per la sanaziun. La midada totala entscheiva gia all'entrada dalla banca ch'ei dacheudenvi era bein accessibla per persunas cun sutga da rodas. Ei dat in bancomat niev che vegn plazzaus ussa en zuler e che resta tuttina accessibels duront 24 uras. ll spurtegl dalla banca daventa per aschidadir il cor dalla banca.
Duront la sanaziun dalla filiala a Trun vegn la clientella survida ella Casa Alpina (Foto Alpina).
Onn dalla digitalisaziun e da records
La Banca Raiffeisen Cadi va era cul temps, ella offerescha adina dapli survetschs entras canals digitals. Denter auter eis ei pusseivel da niev da far pagaments cul telefonin e dad arver contos sur internet.
2017 vegn ei introduciu “TWINT” che simplifichescha da transferir daners denter privats era cul telefonin.
Cun 507'867'590 francs survarga la summa da bilanza per l'emprema gada ina mesa milliarda francs. Il gudogn surmunta il cunfin d'in miez milliun francs e munta a 505'482 francs.
2017 vegn ei introduciu “TWINT” che simplifichescha da transferir daners denter privats era cul telefonin.
Cun 507'867'590 francs survarga la summa da bilanza per l'emprema gada ina mesa milliarda francs. Il gudogn surmunta il cunfin d'in miez milliun francs e munta a 505'482 francs.
Emprem sgol cun in aviun solar entuorn il mund
Ils dus pilots svizzers André Borschberg e Bertrand Piccard circumdeschan il mund cun in aviun solar. La partenza ei il mars 2015. El Hawai ston els far ina pausa da nov meins perquei che las battarias digl aviun ein donnegiadas. Igl aviun setschenta il fenadur 2016 suenter 17 etappas, 43'000 kilometers e 550 uras da sgol ad Abu Dhabi. welt
Campiunadi mundial da skis a Sogn Murezi
La Banca Raiffeisen Svizra e las Bancas Raiffeisen dil Grischun sponsureschan il campiunadi mundial da skis a Sogn Murezi.
Las cefras ein impressiunontas:welt
Las cefras ein impressiunontas:
- 1'160'000 aspectaturas ed aspectaturs per la cuorsa rapida dils umens alla televisiun
- 150'000 fans a Sogn Murezi
- 17'772 entradas da commembers e commembras dalla Raiffeisen
- 1 bar da neiv
- 10'172 hamburgers
- 27'298 bubrondas
- 9'801 capetschas vendidas = 49'005 francs donaziuns pils juniors
- 3 medaglias dad aur, 2 d'argien e 2 da bronz
Midadas el cussegl d'administraziun dalla Banca Raiffeisen Cadi
La radunonza generala dalla Banca Raiffeisen Cadi elegia da niev Petra Tuor Hinrichsen e Walter Deplazes el cussegl d'administraziun. Tuor e Deplazes remplazzan Giusep Bearth che ha demissiunau e Vigeli Jacomet che vegn elegius president sco successur da Gion Battesta Manetsch ch'ei seretratgs.
Reelegi vegnan Donat Nay ed Emil Pally.
«Affera Vincenz»
Il fevrer 2018 arva la dertgira districtuala da Turitg la procedura penala encunter Pierin Vincenz e siu partenari da fatschenta Beat Stocker. Els vegnan accusai e restan 106 dis en arrest d’inquisiziun.
Gia il december 2017 denunzia la Aduno Holding SA siu anteriur president dil cussegl d’administraziun ed anteriur CEO dalla Raiffeisen svizra Vincenz e siu compagnon Stocker pervia da gestiun malfideivla. Il fevrer 2018 denunzia era la Raiffeisen siu anteriur CEO Pierin Vincenz (CEO 1999-2015).
«L’affera Vincenz» crescha ad in crescher e dat dabia da scriver e discuorer ils proxims onns.
Il process encunter Pierin Vincenz ha liug l'entschatta da 2022.allgemein
Gia il december 2017 denunzia la Aduno Holding SA siu anteriur president dil cussegl d’administraziun ed anteriur CEO dalla Raiffeisen svizra Vincenz e siu compagnon Stocker pervia da gestiun malfideivla. Il fevrer 2018 denunzia era la Raiffeisen siu anteriur CEO Pierin Vincenz (CEO 1999-2015).
«L’affera Vincenz» crescha ad in crescher e dat dabia da scriver e discuorer ils proxims onns.
Il process encunter Pierin Vincenz ha liug l'entschatta da 2022.
Novs utensils da lavur e vendita dallas filialas da Rueras, Curaglia e Sumvitg
Il cussegl d'administraziun dalla Banca Raiffeisen Cadi decida d’optimar il process da cussegliaziun cun equipar ils cussegliaders cun plazs da lavur mobils, ei dat laptops persunals per els e lu era per las ulteriuras collaboraturas e pils ulteriurs collaboraturs. Sper ils cussegliaders daventan aschia era ils ulteriurs collaboraturs e collaboraturas pli flexibels e las investiziuns sepagan el rom dalla crisa da Corona cun possibilitar il biro a casa (homeoffice).
Il cussegl d'administraziun decida da vender filialas. Quella a Rueras vegn vendida 2021, quella a Curaglia 2022. Era ils locals dalla filiala a Sumvitg vegnan vendi 2021, il bancomat resta en funcziun.
Il cussegl d'administraziun decida da vender filialas. Quella a Rueras vegn vendida 2021, quella a Curaglia 2022. Era ils locals dalla filiala a Sumvitg vegnan vendi 2021, il bancomat resta en funcziun.
Filiala Curaglia
Covid-19
La malsogna dalla via respiratorica Covid-19 sederasa sigl entir mund. Il virus schirenta l'economia, biara glieud miera ni ha da sbatter culla sanadad.
Ils stadis decreteschan camonds da purtar mascras, lockdowns e restrenschan las pusseivladads da vegnir ella tiara. Ei vegn scumandau da sortir da casa, da salvar radunonzas e da sescuntrar.
Covid-19 sforza las fatschentas d'encurir sligiaziuns. Aschia vegn luvrau per l'emprema gada all'ingronda a casa (homeoffice). Era la Banca Raiffeisen Cadi ei sfurzada da schar far ina gronda part dalla lavur da biro a casa. Ils spurtegls restan aviarts e la cussegliaziun dalla clientella ha liug en banca sch'igl ei buca pusseivel da far quei al telefon.welt
Ils stadis decreteschan camonds da purtar mascras, lockdowns e restrenschan las pusseivladads da vegnir ella tiara. Ei vegn scumandau da sortir da casa, da salvar radunonzas e da sescuntrar.
Covid-19 sforza las fatschentas d'encurir sligiaziuns. Aschia vegn luvrau per l'emprema gada all'ingronda a casa (homeoffice). Era la Banca Raiffeisen Cadi ei sfurzada da schar far ina gronda part dalla lavur da biro a casa. Ils spurtegls restan aviarts e la cussegliaziun dalla clientella ha liug en banca sch'igl ei buca pusseivel da far quei al telefon.
La radunonza generala per la Banca Raiffeisen Cadi croda
Da quels maletgs sco a caschun dalla radunonza generala da 2014 vegn ei strusch pli a dar per la Banca Raiffeisen Cadi Atgnamein ei il datum dalla radunonza generala dalla Banca Raiffeisen Cadi fixaus sils 18 d'avrel 2020, per l'emprema gada sin ina sonda sera. Quei veva il cussegl d'administraziun decidiu per ch'era persunas ch'han da luvrar la sonda sappien far part dalla radunonza generala. Tochen 2020 fuva quella mintgamai il venderdis. Corona fa in streh tras il quen: la radunonza sto vegnir annulada e las autoritads ston anflar sligiaziuns per tuttina saver schar decider ils commembers e las commembras las fatschentas statutaricas. La sligiaziun ei da far quei a scret. Sco ei semuossa dat era la radunonza 2021 ell'aua pervia dallas mesiras da Covid. La radunonza 2019 ei aschia insumma la davosa radunonza generala ordinaria cunquei ch'ils novs statuts prevedan per ordinari ina radunonza a scret. En cass specials ha il cussegl d'administraziun denton la pusseivladad d'organisar ina radunonza generala sco «pli baul».
A Sedrun mida la Banca Raiffeisen Cadi casa
Igl onn 2016 suttascriva la Banca Raiffeisen Cadi ensemen culla vischnaunca da Tujetsch e la «Fundaziun Puntreis» ina declaronza d'intenziun da construir ina residenza per attempai a Sedrun cun integrar las localitads dalla filiala da banca.
L'entschatta da zercladur 2018 vegn ei fatg l'emprema palada per la “Residenza Dulezi” a Sedrun.
L'entschatta da 2020 sa era la Banca Raiffeisen Cadi retrer sias novas localitads en quella surbaghegiada. La banca investescha quasi 1.8 milliuns francs. Il spurtegl vegn serraus. Da niev sa la clientella retrer daners mo pli digl automat.
Ella «Residenza Dulezi» vegn ei endrizzau, sper las localitads dalla Banca Raiffeisen Cadi, era 18 habitaziuns adattadas per senioras e seniors ed ina cafetaria. Il sutterran porscha ina garascha cun 13 parcadis.
L'entschatta da zercladur 2018 vegn ei fatg l'emprema palada per la “Residenza Dulezi” a Sedrun.
L'entschatta da 2020 sa era la Banca Raiffeisen Cadi retrer sias novas localitads en quella surbaghegiada. La banca investescha quasi 1.8 milliuns francs. Il spurtegl vegn serraus. Da niev sa la clientella retrer daners mo pli digl automat.
Ella «Residenza Dulezi» vegn ei endrizzau, sper las localitads dalla Banca Raiffeisen Cadi, era 18 habitaziuns adattadas per senioras e seniors ed ina cafetaria. Il sutterran porscha ina garascha cun 13 parcadis.
La hipoteca da Saron vegn introducida
Ferton che las bancas concedevan surtut hipotecas variablas e fixas ils onns 1990 e 2000, ei la purschida semidada da rudien.
Il product favorit ei aunc adina la hipoteca fixa, ussa denton cun in cuoz dad in tochen 15 onns e varga. Avon era quei plitost hipotecas fixas da treis tochen tschun onns.
Entuorn 1985 vegn il tscheins da libor introducius. Persunas privatas scuvieran denton l'impurtonza da quel plitost pér ils onns 2000.
La fin da 2021 vegn il libor remplazzaus en Svizra dalla hipoteca da Saron. Quella hipoteca vegn dumandada pli e pli fetg.allgemein
Il product favorit ei aunc adina la hipoteca fixa, ussa denton cun in cuoz dad in tochen 15 onns e varga. Avon era quei plitost hipotecas fixas da treis tochen tschun onns.
Entuorn 1985 vegn il tscheins da libor introducius. Persunas privatas scuvieran denton l'impurtonza da quel plitost pér ils onns 2000.
La fin da 2021 vegn il libor remplazzaus en Svizra dalla hipoteca da Saron. Quella hipoteca vegn dumandada pli e pli fetg.
La fassada dalla Casa Cristallina survegn in refrestgament ed installaziuns fotovoltaicas
Pil giubileum da 100 onns survegn la Banca Raiffeisen Cadi in niev vestgiu, la fassada vegn renovada e sin tetg vegn ei installau in indrez fotovoltaic. La scartira dall’inscripziun dalla casa dat dabia da discutar e vegn era tractada dalla Sibla e dalla Dertgira Nauscha.
L'uiara ell'Ucraina entscheiva
Biebein 30 onns suenter l'independenza dall'Ucraina lantschescha la Russia in'uiara encunter l'anteriura republica sovietica. Ils 24 da fevrer 2022 attacca la Russia l'Ucraina e numna quei in'operaziun militara speciala. Era las sancziuns encunter la Russia ch'ils Stadis Uni dall'America, l'Uniun Europea e lur alliai decidan avon l'invasiun impedeschan buca la Russia d'attaccar l'Ucraina. L'invasiun russa caschuna in grond diember d'unfrendas ed in'unda da fugitivs ed enorms donns materials. welt
Mo pli otg Bancas Raiffeisen autonomas el Grischun
En egl dat ch'ei vegn fundau il decenni suenter la secund'uiara mundiala biaras Cassas Raiffeisen el Grischun. Sulettamein denter 1940 e 1950 dat ei 55 cassas novas. Mo era ils onns suenter vegn fundau ulteriuras bancas, la davosa 1985, la 104avla, quella a Scuol.
Quei diember sereducescha fetg ferm ils davos onns. 2023 dat ei mo pli otg Bancas Raiffeisen el Grischun:
La Banca Raiffeisen Cadi a Disentis/Mustér.
La Banca Raiffeisen Surselva a Glion.
La Banca Raiffeisen Grischun Central a Cazas.
La Banca Raiffeisen Portenza-Tavau, a Tavau Plaz.
La Banca Raiffeisen Engiadina Val Müstair a Zernez.
La Banca Raiffeisen Valposchiavo a Poschiavo.
La Banca Raiffeisen Vallada dil Rein Grischuna a Cuera.
L'otgavla Banca Raiffeisen dil Grischun, la Banca Raiffeisen del Moesano, Roveredo, appartegn all'uniun regiunala dil Tessin.allgemein
Quei diember sereducescha fetg ferm ils davos onns. 2023 dat ei mo pli otg Bancas Raiffeisen el Grischun:
La Banca Raiffeisen Cadi a Disentis/Mustér.
La Banca Raiffeisen Surselva a Glion.
La Banca Raiffeisen Grischun Central a Cazas.
La Banca Raiffeisen Portenza-Tavau, a Tavau Plaz.
La Banca Raiffeisen Engiadina Val Müstair a Zernez.
La Banca Raiffeisen Valposchiavo a Poschiavo.
La Banca Raiffeisen Vallada dil Rein Grischuna a Cuera.
L'otgavla Banca Raiffeisen dil Grischun, la Banca Raiffeisen del Moesano, Roveredo, appartegn all'uniun regiunala dil Tessin.
La Banca Raiffeisen Cadi sa festivar il giubileum da 100 onns
El decuors dils 100 onns dalla Banca Raiffeisen Cadi sesvilupescha ella dalla cassa d'emprest locala alla veritabla banca regiunala. Ella crescha dalla cassa administrada d'in cassier alla banca cun 22 collaboraturas e collaboraturs. La summa da bilanza crescha sin varga 650 milliuns francs, ils emprests a clients sin 530 milliuns e las obligaziuns enviers clients sin varga 500 milliuns francs. 18 milliuns francs ei in respectabel agen capital.
Per 1923, igl emprem onn da fatschenta, ha il cassier saviu presentar in gudogn schuber da 12.41 francs alla radunonza generala, pigl onn da fatschenta 2022 sa la banca presentar in gudogn annual da varga in miez milliun francs.
Il cussegl d'administraziun dalla Banca Raiffeisen Cadi ha decidiu ch'il giubileum da 100 onns duei esser in giubileum per e cun las commembras ed ils commembers. Mintga meins da 2023 dat ei ina supresa. Il punct culminont daventa la fiasta da commembras e commembers igl october.
Per 1923, igl emprem onn da fatschenta, ha il cassier saviu presentar in gudogn schuber da 12.41 francs alla radunonza generala, pigl onn da fatschenta 2022 sa la banca presentar in gudogn annual da varga in miez milliun francs.
Il cussegl d'administraziun dalla Banca Raiffeisen Cadi ha decidiu ch'il giubileum da 100 onns duei esser in giubileum per e cun las commembras ed ils commembers. Mintga meins da 2023 dat ei ina supresa. Il punct culminont daventa la fiasta da commembras e commembers igl october.